La intel·ligència artificial és, actualment, i des de fa temps, un dels temes més polèmics i a la vegada suggestius. Tothom té la seva opinió, i de fet, molts, no sabem ben bé de què estem parlant. No acabem de conèixer les seves possibilitats, ni la seva regulació, ni fins a quin punt poden arribar a substituir-nos.

Davant d'aquesta ambigüitat, per a la majoria, es produeix una sensació d'incertesa i preocupació.

Ens comenten que la intel·ligència artificial és la columna vertebral de la innovació a la computació moderna, i que això generarà valor per a les persones i les empreses, que ens resoldrà tots els problemes.

Podran els robots arribar a distingir una situació de perill com ho faria un ésser humà?

És cert que la innovació tecnològica ens ha ajudat a millorar les nostres tasques en diferents àmbits, però també ho és que el fet de manifestar constantment que la IA ens substituirà no facilita la seva acceptació, més considerant com s'utilitza per a alguns: suplantació d'identitat amb finalitats lucratives, per venda de productes, publicitat electoral, aconseguir aportacions econòmiques per campanyes inexistents...

Sabem que la intel·ligència artificial és un camp relacionat amb la creació d'ordinadors i màquines que poden raonar, aprendre i actuar. I això és el que imposa, el que una màquina pugui arribar a superar la persona.

Les diferents pel·lícules que s'han fet referent al domini dels robots sobre els humans continuen essent ciència-ficció? El programador serà capaç d'instal·lar uns conceptes ètics prou adients? O, com ja passa, crearà situacions contràries a l'interès general i només favorable a l'interès individual? Podran els robots arribar a distingir una situació de perill com ho faria un ésser humà? Es rebel·laran contra el seu creador i acabarem escoltant com diuen "tu ets el meu creador, però jo soc el teu senyor"?

Esperem i desitgem que no. Tinguem prou seny i sobretot prou humanitat.