El Consell de la Unió Europea ha donat llum verda definitiva a la Llei de Restauració de la Natura. Aquesta norma pretén recuperar el 20% dels ecosistemes terrestres i marítims danyats per al 2030. La xifra s'incrementa significativament en les dècades següents: un 60% el 2040 i un 90% el 2050. Així, en menys de trenta anys, es vol reconfigurar el territori per afavorir la fauna i la flora autòctones.

La llei obliga els estats membres a redactar plans que detallen com recuperar aquests ecosistemes, prioritzant primer les àrees incloses a la Xarxa Natura 2000. Això implica empoderar les Zones Especials de Conservació (ZEC) i les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

A Catalunya, el 94,2% de la superfície és rural, segons l'Observatori Forestal. D'aquest percentatge, un 64,6% és forestal, un 28,8% de conreu i només un 5,8% és urbana. Amb aquestes dades, el sector més afectat per aquesta nova llei serà la pagesia, que una vegada més veu com es prioritzen els interessos de la natura per sobre del sector primari.

D'altra banda, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) preveu que el 2050 el món necessitarà el doble d'aliments. Aquesta previsió sembla contradir la nova regulació europea, ja que no sobra terreny cultivable ni a escala global ni a Catalunya. És que potser es vol traslladar la producció d'aliments a altres parts del planeta?

Una pagesia forta és sinònim de paisatges equilibrats, els que més afavoreixen la biodiversitat

A més, cada llei destinada a preservar la biodiversitat introdueix nous entrebancs al sector primari. Això contribueix a augmentar la desafecció envers l'activitat agrària, un sector ja greument afectat per la manca de relleu generacional. Cal recordar que els pagesos no tenen cap intenció de danyar l'ecosistema. Ans al contrari, el seu treball és essencial per a la biodiversitat. Tot i això, se'ls fereix constantment amb normatives com aquesta.

Fa anys que espècies invasores, a causa de factors com la migració, el clima o el turisme, han perjudicat el nostre ecosistema. Les administracions han fet poc per revertir aquestes situacions, mentre legislen contra les pràctiques agràries. Un exemple és l'abellerol, un ocell protegit per la UE que ha augmentat la seva població un 78% i fa estralls en l'apicultura, consumint 500 abelles diàries. Aquest fenomen posa en risc el potencial pol·linitzador, essencial perquè 3 de cada 4 aliments que mengem diàriament arribin a taula.

La relació entre la pagesia i la fauna salvatge viu un moment crític, com es veu amb el dany que causen els conills al cereal, els cabirols a la vinya o els senglars. Si no sabem gestionar aquests problemes, com pretenem renaturalitzar un 90% dels ecosistemes danyats?

Per tant, cal protegir la pagesia abans de demanar-li que assumeixi nous sacrificis. Una pagesia sanejada econòmicament és sinònim de paisatges equilibrats, que afavoreixen la biodiversitat. La natura i la pagesia han de treballar de la mà per construir un futur sostenible.