Ja tenim Nadal a tocar. Una època que cada vegada arriba més d'hora. Segurament perquè la màquina consumista es posa en marxa cada any més aviat. Ens traiem els banyadors i ja estem carregant les cistelles de la compra en línia per aprofitar les ofertes del Black Friday. Una sensació que s'accelera amb el canvi climàtic, que fa que fem aquestes primeres compres gairebé en màniga curta.

A mi cada vegada em costa més aquesta època. Una sensació compartida per moltes persones del voltant. Crec que el que ens manté a tots una mica a to és el fet de tenir canalla a la família. Això fa que encara puguem connectar amb l'infant que tenim dins i ser capaços de revifar la nostra il·lusió, si més no pels dies assenyalats.

Hem substituït amb façanes, regals, viatges, manualitats i posts cuquis d'Instagram una tradició que en teoria havia de ser més profunda

Costa per molts motius. Per la pressió de pel·lícula nord-americana que ens hem autoimposat aquests dies, per tenir-ho tot a punt i ben decorat, per no oblidar-nos cap regal, per aprofitar les ofertes de les gambes i els canapès a gust de tots els comensals, per tenir l'arbre perfecte muntat com més aviat millor, per preparar les millors propostes pel calendari d'advent artesanal... Perquè hem substituït amb façanes, regals, viatges, manualitats i posts cuquis d'Instagram una tradició que en teoria havia de ser més profunda. Són dies per apagar les pantalles perquè el que realment embafa no són els polvorons ni els torrons, sinó la pretesa felicitat vestida de festa i cançons enganxifoses que emplenen les xarxes i els anuncis de televisió.

Però sobretot costa perquè a mesura que ens anem fent grans cada vegada hi ha més cadires buides al voltant de la taula. Sí, és llei de vida, i segurament hi ha cares noves, com un nou infant o un nou xicot o xicota. Però diguem-n'hi baixa natalitat, diguem-n'hi noves relacions ‘pop-up', el balanç últimament sempre surt en negatiu. I això va augmentant el pòsit de tristor.

Nadal és una època especialment dura quan hi ha pèrdues recents. El dol associat a les festes cada vegada es fa més espai en forma de xerrades o grups de suport mutu als calendaris d'actes d'aquests dies perquè per algunes persones gairebé és insuportable la idea de celebrar després de patir la pèrdua d'un ésser estimat. Sobretot quan aquesta s'ha produït quan no tocava, canviant la “llei de vida” pel capritx de la “ruleta russa”.

I és que Nadal està ple d'altres Nadals que es viuen amb la boca petita, sense amplificar, perquè no toca i queda lleig, ja sigui per pèrdues, per solitud, per no arribar a finals de mes, per estar passant un mal moment o per no tenir ganes de compartir. A totes les persones que Nadal se us fa costa amunt i que us fa sentir encara més la solitud enmig de la multitud i el batibull familiar, agafeu aire i sapigueu que no esteu soles i que segur que hi ha altres persones disposades a acompanyar-vos mútuament en el consol i a nodrir de sentit aquests altres Nadals, ni que sigui de manera ínfima i íntima. Malgrat tot, tirarem endavant i girarem la fulla del calendari per encetar l'any amb nous propòsits, encara que siguin renovats en veu baixa. I que serem capaços d'alçar la copa i brindar, com diu en Joan Dausà, per nosaltres i els de dalt.

Que tingueu unes bones festes!