Dins de la història arquitectònica de la Vila de Ripoll, no tenim gaires edificis públics que puguem considerar curiosos i que, alhora, sigui imprescindible mantenir en bones condicions d'ús i conservació. L'escola taller de Ripoll, en el seu moment, va fer una tasca lloable d'ensenyament pràctic en diferents oficis de la construcció i, alhora, va restablir o crear algunes estructures i espais amb vocació municipal. Un d'aquests va ser l'hivernacle, encara existent, situat al Pla de Sant Pere, sobre el revolt de Can Serrallonga, al camí ral de Ripoll a Campdevànol.

Aquest hivernacle va ser construït com un petit laboratori per al planter de llavors d'arbres i flors, pensades per ser trasplantades a les feixes properes i, més endavant, als jardins i carrers de la vila de Ripoll, o, fins i tot, per ser venudes o regalades arreu. L'objectiu era encetar i establir una branca de jardineria municipal que aportés beneficis i impulsés models econòmics i socials amb una funció pedagògica.

L'edifici va ser dissenyat amb un traçat que permetia mantenir una escultura volumètrica vidrada i orientada en l'eix nord-sud, aprofitant al màxim la irradiació solar amb molt poca necessitat de calefacció. Aquesta construcció va ser realitzada pels mateixos alumnes de l'escola taller, utilitzant només tres materials: rajol, vidre i ferro. El resultat és una obra que podríem classificar com a singular i original.

A més, davant de l'hivernacle, es va plantar un noguer de fulla caduca que, amb els anys, ha crescut i proporciona ombra a l'estiu, permetent, alhora, el pas del sol a l'hivern. Això ajuda a mantenir unes temperatures moderades tant dins com fora de l'hivernacle.

Les ciutats, viles i pobles s'han de convertir en ecosistemes climàtics tan autònoms com sigui possible

Aquesta edificació, treballada amb cura a partir d'eixos convergents i un radi amb centre soterrat que projecta la volta central de l'estructura, té una fesomia contemporània. Està situada en un racó tranquil, en un cul-de-sac, i, encara que no ho sembli, és de titularitat de l'Ajuntament. Això implica que l'Ajuntament és el responsable d'arranjar-lo i fer-ne un bon ús quan ho consideri oportú, especialment si vol posar en marxa un projecte verd i ecologista, tan necessari a la societat contemporània.

Amb els anys, diversos consistoris de colors polítics diferents han deixat en un segon pla la sensibilitat agrària, ecologista i jardiner, sovint reduint-la a un simple tràmit burocràtic. Ara, davant de la crisi climàtica imminent, seria oportú que aquesta sensibilitat ambiental s'impregnés a la societat de manera exponencial. Saber apreciar edificis com aquest pot contribuir a apaivagar la catàstrofe climàtica i ajudar a encarrilar la societat cap a un model més sostenible i conscient.

Cal explicar-ho i treballar per fer realitat un tarannà que respongui amb respecte al ciutadà. Les ciutats, viles i pobles s'han de convertir en ecosistemes climàtics tan autònoms com sigui possible. Com el pa que mengem, les necessitats fonamentals han d'estar a l'abast i resoltes de manera sostenible. Per això, desitgem una llarga vida i una nova activitat per a l'hivernacle del Pla de Sant Pere.