No hi ha cap persona il·legal perquè tothom té dret a la vida. Fem una mica d'història: després de la Segona Guerra Mundial, règims extremistes com el nazisme van provocar incomptables morts. Moltes d'aquestes persones van morir en camps de concentració perquè el nazisme va saber denigrar una part de la població tot considerant-los no humans: jueus, gitanos, homosexuals, discapacitats, etc. Molts països van decidir dir prou a aquesta barbàrie. Van dir que això no podia tornar a passar. Van decidir ajuntar-se per formar una organització amb l'objectiu d'evitar les guerres i protegir la ciutadania. Objectiu que no s'ha aconseguit. Ara n'hi ha d'altres que denigren altres persones tractant-les com a animals per justificar un genocidi, en aquest cas el de Palestina.

Encara que visquem sota d'un pont tenim dret a estar empadronats

Els representants dels països que formaven l'Organització de les Nacions Unides (ONU), l'any 1948 es van reunir per escriure un document que garantís els drets bàsics per a respectar la dignitat de totes les persones. Aquest document es va anomenar: La Declaració Universal dels Drets Humans, constituïda per 30 articles que recullen els drets personals, jurídics, polítics, socials, religiosos, i culturals. A partir del 1968 la Declaració dels Drets Humans havia de ser obligatòria per a tots els membres de la comunitat internacional. S'havien de convertir en els pilars fonamentals de la societat de tots els països mitjançant un tractat internacional. Es van crear dos pactes internacionals: el de drets civils i polítics i el de drets econòmics, socials i culturals.

Si ens fixem en l'article 25, veiem que es parla del Dret a un nivell de vida adequat. Vol dir que hem de tenir dret a poder menjar, tenir roba, llar, atenció mèdica i altres serveis socials com rebre una ajuda si no tenim feina o no podem treballar. I si ens fixem en l'article 26, diu que tenim dret a l'educació.

Dir que si posem pegues a l'empadronament de les persones, no es compleix ni l'article 25 ni l'article 26. La ciutadania té l'obligació d'empadronar-se, però hi ha Ajuntaments que posen través per a exercir aquesta obligació. Cal saber que encara que visquem sota d'un pont tenim dret a estar empadronats. És un deure de l'Ajuntament saber els habitants que viuen al seu municipi. Si no hi ha l'empadronament s'endarrereix l'article 26 que parla del dret a l'educació i aquest és un greuge irreparable per als infants. Davant d'aquest tràmit no s'hauria de vacil·lar perquè totes les persones han de tenir cobertes les seves necessitats bàsiques. La Declaració Universal dels Drets Humans ens dignifica com a persones, però en molts Ajuntaments falta la consciència per acatar aquests drets com a drets inalienables, indivisibles, universals, interdependents, històrics i obligatoris.