Acabo de rebre una invitació per Bluesky per posar-me amb contacte amb un advocat del Canadà. Es veu que m'estava buscant perquè un familiar meu que va emigrar a aquell país va trobar una mina d'or i es va convertir en un multimilionari. La mina encara s'explota, però ell va morir sense descendència ni hereus. Segons la invitació jo soc la persona a qui busca aquest advocat i pretenia que li confirmés que accepto l'herència del meu avantpassat.

La meva resposta ha estat d'incredulitat i com que hisenda encara em perseguiria, què en faria jo de tanta riquesa? Per tant, amablement, he rebutjat l'oferta i he eliminat el missatge.

Bé, suposo que perquè soc adult, no en tinc cap dubte. Això era una estafa. Sí que he sabut que els meus besavis Requena, prou que volien anar a Cuba, i van arribar a Barcelona a principis del segle passat amb aquesta intenció, però com que els diners no els van arribar per agafar el vaixell i travessar l'oceà es van quedar a Ribes a treballar a la línia del tren transpirinenc.

Tot dependrà de l'ús que hi donem

Ara, us imagineu un missatge engalipador similar però adreçat a un menor o a un adolescent, que té les hormones a mil, i que li ofereixen regals impossibles per una imatge seva nua. O l'oferta d'un viatge regal per als pares per una sola foto nu/a?

I si no, una oferta de participar en casinos, jocs o maquinetes perquè s'hi gastin la paga de la setmana. Un pas cap a la ludopatia?

Altres qüestions són l'impacte psicològic que pot tenir en un menor que algú com ell tingui milers de seguidors arreu de món i, en canvi, ell no. És l'efecte dels anomenats “influencers”. Uns influenciadors que, com en tot, n'hi poden haver de bons, però també n'hi ha de dolents i sense cap control parental els menors tindrien accés a tot.

Les xarxes també poden crear addicció en molts aspectes. El mòbil en si pot ser una distracció, d'aquí ve la polèmica de l'ús de telèfons i tauletes a les escoles. Hi ha professors que no en volen sentir ni parlar d'aquestes eines a les classes, en canvi, n'hi ha que en són totalment partidaris.

Jo soc dels que pensen que totes les masses piquen i, per tant, la prohibició estricta de mòbils i tauletes a classe només es podria acceptar si l'escola té prou aparells electrònics per oferir als alumnes a l'hora de treballar.

Sí, perquè amb aquests aparells també s'hi pot treballar a l'escola i quan els alumnes siguin adults els hauran de fer servir a la feina o fins i tot particularment. Quan jo anava a escola aquests aparells no existien, però anava a classes de mecanografia per aprendre a fer servir tots els dits i amb agilitat el teclat de les màquines d'escriure.

Amb les noves tecnologies perquè no, oferir classes sobre l'ús i aprofitament de les xarxes socials als alumnes, com una assignatura optativa. Pot-ser serviria per preparar-los i així evitar que caiguessin en estafes, els ajudaria a distingir què és real i què intel·ligència artificial o bé protegir-se de les notícies falses, a les quals molts hi estan abonats.

Però no tot ha de ser dolent, les xarxes també tenen factors i efectes positius. Aquest dia per exemple, el meu net, en Marc, em va recitar i explicar la vida d'en Michael Jackson. Els seus orígens com a cantant i els problemes que tenia amb la pigmentació de la pell. Quan li demano on ha estudiat això, la seva resposta ha estat: “a les xarxes, i a Google”. Pertant, a les xarxes també hi podem trobar cultura i coneixement.

Tot dependrà de l'ús que hi donem. I, a les xarxes, sobretot, també podem donar a conèixer a tot el món que nosaltres tenim una llengua, el català, a la qual no volem renunciar i serem bel·ligerants per conservar-la.