La gran fira de Nadal

Per més precises que siguin les actuals mesures, gràcies a les noves tecnologies, poques coses evidencien d'una manera tan clara el pas del temps com les festes del Nadal. I la seva influència no és tan sols numeral, cada 25 del 12, sinó també emocional. Nadal, els solsticis d'hivern o el que sigui es celebrava molt abans que la fantasia es convertís en objecte de mercadeig. Mentre la data és fixa, cada època, cada edat té la seva pròpia percepció de la celebració. Havia estat un temps d'emocions intenses, quan la il·lusió era el més important i el fil que separava la realitat de la imaginació era molt feble. La màgia es feia real, però amb el pas dels anys desapareix i ja només la podem recordar a través dels més petits. Ja de més grans, el més interessant és la celebració. Aquelles festes de «au, aixeca't, que el dinar ja és a taula», i ens vèiem obligats a menjar sense gana. A mida que ens fem grans, la cosa consisteix en asseure's en la mateixa taula una pila de gent. Mainada excitada, cunyats, cunyades, germans, avis i àvies i algun jove amb ressaca. Cadascun amb la seva pròpia interpretació. Tot i que han de ser dinars de pau i germanor, no son poques les vegades que les llengües es deslliguen i acaba amb un ressopó a base de “cantos y quebrantos”, i no precisament del plat mencionat al Quitxot, que ens serveix de metàfora. A partir d'una edat, quan tot és més efímer, les il·lusions es van esvaint i la fantasia ja no distreu, ens limitem a observar el Nadal dels altres.

 

Mentre la data és fixa, cada època, cada edat te la seva pròpia percepció de la celebració

 


A banda del rerefons religiós o tradicional que encara perdura, actualment les regnes de la celebració són en mans del totpoderós mercat. Un sistema basat en el consum fa salivar el comerç amb una festa on és costum intercanviar regals. La màgia i la fantasia ja no son a l'estable ni en un poblat celta que celebra el pas de les estacions, l'han substituït per l'accés a una dona despampolant si usem determinada colònia o despertar l'enveja de tothom amb el nou model de cotxe. El més important, però, és celebrar alguna cosa.