El Pare Nadal ha vingut com a convidat de luxe per les festes de Cap d'Any i Reis. Cada dia li agrada més de venir i això sembla que no trepitgi cap ull de poll, ja que sempre van bé uns quants dies de xerinola i il·lusió. Nosaltres, que som gent oberta, europea i moderna sempre hem estat trempats i eixerits, i no combreguem amb tancaments obtusos ni magarrufes estranyes. I, a més a més, els entesos ens certifiquen que som un país de pas, on tot és alegre i rellisca rostos avall.

Però, ves per on, hi ha vegades que arriba un mal dia de debò, i llavors la qüestió pica de ple i ens xoca als morros. I aleshores, l'acceptació sense gens de crítica de la modernitat ens atribola i es fa difícil d'empassar. I comencem a trobar-nos malament de tantes garrotades psíquiques que rebem. I arriba un moment que la gent quedem estarrufats panxa enlaire sense saber ni com ens diem.

En un moment de claror celestial, endevinem que la coherència tranquil·la i el festeig amb el passat no és una entelèquia de tossuts nostrats

El Ball Pagès Americà també fa estona que ronda per casa en una comunitat que s'ha acostumat a viure al revés, i que n'hi diu progrés. Un país que no té cap concepció rellevant sobre què vol dir gaudir i degustar l'antigor de les coses. Un país on els assumptes seriosos, de fonament, ja ho sabem tots, són només pels cabuts dels enginyers i per als tècnics que han d'afermar alguna cosa.

El Pare Nadal i el Ball del País Americà representen ben bé el futur pel doll gros, l'aculturació, i nosaltres, somiatruites de mena, ho abraçarem tot sense rondinar perquè si no ens faria l'efecte que quedaríem, és clar, fora de joc. I aquesta metzina diuen que no té aturador. I la societat adormida, que és la nostra, tant li farà si són naps com cols.

I només de tant en tant, en un moment de claror celestial, endevinem que la coherència tranquil·la i el festeig amb el passat no és una entelèquia de tossuts nostrats. I que la mida dels esdeveniments no només la marca la moda, que sempre apareixerà com una abstracció que ningú sap que és, i que ho belluga tot cap a no se sap on. Ah, i una altra estona, per enrabiar-nos encara més, parlarem del Halloween.