Amb la premissa que l'habitatge és un dret i no un bé de mercat i d'especulació, hem de repensar els edificis construïts que ens envolten. Això suposa replantejar espais, usos i normatives per donar resposta a les formes de vida actuals.

Pensem, en l'àmbit del Ripollès, per exemple, amb tot el patrimoni residencial que suposen les masies. Es tracta de cases amb centenars de metres quadrats distribuïts en planta baixa, pis i golfes. En el seu moment, eren tota una unitat de vida entesa com a lloc on es vivia i es produïa per viure. Tots els baixos, arran de porta, tenien corts on dormia el bestiar que també aportava cert escalf al primer pis que era el residencial. Aquesta tenia una sala central a on donaven les habitacions i una cuina gran, presidida pel foc a terra, on es passava la major part del temps. A sota teulada, hi havia una distribució similar a la de la primera planta o bé un espai amb poques partions on es guardaven els fruits de la collita anual (blat o ordi, blat de moro, ceba…). Les finestres, a les corts, solien ser petites. A les golfes també n'hi havia poques i menudes amb objectiu de mantenir el resguard i la temperatura perquè, a dins, no hi havia sistema especial per escalfar o refredar a part del constructiu (com estava encarada la casa per al sol, la gruixària de les parets o l'efecte de les barbacanes).

Si analitzem els censos i padrons de fa cent anys, veiem que, en aquestes cases de pagès, hi vivia una bona colla de gent: des dels avis, oncles i tietes fins a criades, pastors o vailets aprenents. De mainada, no era pas estrany que n'hi hagués mitja dotzena.

Hi ha un reguitzell de possibilitats per tornar a donar vida a aquestes cases! Però, s'ha de fer deixant de banda prejudicis i tòpics

Per tant, hi ha un reguitzell de possibilitats per tornar a donar vida a aquestes cases! Però, s'ha de fer deixant de banda prejudicis i tòpics, que sobretot presideixen la regulació urbanística de les anomenades construccions en sòl no urbanitzable. Hi poden continuar vivint diferents generacions, però segurament no ho faran tots barrejats si no permeten diferents estades aprofitant la planta de les golfes i les pallisses. També han de poder acollir projectes cooperatius que donaran nova vida a espais comunitaris com la sala, les eixides amb els seus estenedors, els horts, les eres... Fer pedagogia de la funcionalitat i raó de ser dels elements constructius de la masia no ha d'estar renyit amb entendre que la tecnologia i els sistemes d'edificació han avançat i permeten aïllaments i funcionalitats que millorin les característiques tradicionals bàsiques. Hi van havent arquitectes i paletes que ho estan aplicant des dels coneixements i el respecte. De fet, a la comarca en tenim d'exemplars.

També s'ha de fugir de la justificació administrativa que recuperar algunes masies pot ser una càrrega per als ajuntaments. Serveis bàsics com el llum, l'aigua corrent, etc. gràcies a les energies renovables (plaques solars o petits aerogeneradors) o sistemes d'aprofitament d'aigua pluvials ofereixen solucions individuals còmodes i sostenibles. Això sí, el legislador ha de ser curós amb els usos permesos i deixar de prioritzar les activitats econòmiques vinculades al turisme (i no incentivar-les amb subvencions si després no s'és capaç de controlar com es desenvolupa l'activitat i vetllar com la tributen).

A més a més, si es rehabilita i es torna a viure en una masia també s'anirà tenint el seu voltant net. Es podran recuperar els antics horts i les feixes properes. Per tant, de mica en mica s'anirà endreçant la finca. I el paisatge de bosc i malesa pot revertir cap al mosaic que mirant fotos de fa 60 anys enrere o més, mostrava un país habitat. Entre el munt de cases buides i enrunades que hi ha a les nostres contrades i el pilot de gent que voldria viure en aquests espais de privilegi, no serem capaços com a societat de donar-hi encaix i facilitar-ho? Si la resposta és no, ens ho hem de fer mirar i, com diuen alguns savis, que caigui el meteorit ja.