Els que tenim certa edat i una mínima trajectòria política, tenim molt present la figura de governants del segle passat que tenien la virtut de mirar al mig termini, de planificar a força anys vista. Eren homes (aleshores només homes) que defensaven amb convicció allò en què creien, i quan calia, en pagaven el preu d'estroncar la seva carrera política. Sempre he sentit sincera admiració per aquells governants que sobre les cendres d'una trinxada Europa, van tenir visió de futur posant per damunt les pròpies ideologies, per posar les bases de la convivència en el nostre continent, hereu de mil guerres tribals.

Això, avui, ara, no està precisament de moda. Tant, que no sabria citar cap entre els polítics actuals que es deixi portar per la necessitat de pensar en cap futur que vagi més enllà de guanyar la immediata contesa electoral en què estaran implicats.

Mirant a casa, fa massa temps que aquesta política, a molt curt termini, ens ha portat a l'ensopiment generalitzat, per no dir a latent decadència. A Ripoll, no detecto polítiques a anys vista, es impossible oir als que volen governar-nos definir quin és el Ripoll que preveuen d'aquí vint anys. Un futur industrial? Planificar cara el turisme? Jugar a fons per fer polítiques residencials? De projeccions comercials, millor ni parlar-ne.

Mirant a casa, fa massa temps que aquesta política, a molt curt termini, ens ha portat a l'ensopiment generalitzat

És la mes gran obvietat que els problemes que arrosseguem de fa temps s'han agreujat de manera exponencial ran els desastrosos resultats de les passades municipals. Ara precisament sembla que estem en un punt de cruïlla que marcarà el futur immediat (sempre l'immediat) malgrat que crec que la legislatura ja està perduda en la part essencial. Desolat, veig com els pobles veïns (Sant Joan, Campdevànol...) van fent passes en la direcció correcta -inherent a uns bons governs- mentre aquí, a la capital, fotem més pena que glòria, tothora condicionats rebent bafarades negatives.

Ja ho he dit: hem perdut gairebé dos anys i en el que queda de legislatura, a poca cosa podem aspirar que no sigui recuperar el seny, la funcionalitat, el sentit comú. Precisem amb urgència gent capacitada, amb voluntat per redreçar el camí, amb empenta per interpel·lar la societat ripollesa, i encara més a les administracions superiors que fa temps ens ignorem.

Com que no tot pot ser criticar, m'atreveixo a posar damunt la taula algunes idees que entenc que haurien d'estar en la ment dels governants amatents a qualsevol oportunitat.

Recuperar el compromís de fer els pisos de can Guetes. No pot ser que un projecte d'habitatge social, que estava ben lligat (potser cal renegociar-lo), quedi desat per sempre al calaix ja massa ple de les malfiances.

S'ha de reviscolar el projecte de la variant de Sant Bartomeu. Es una infraestructura que ja havia fet els passos preliminars, que entenc com a bàsica per a la pacificació de la part est de la vila, tot facilitant la comunicació amb la vall del Ter.

Cal un pla integral de rehabilitació i reforma del casc antic, el qual ha estat sempre, i així ha de continuar, el batec de la vila. Sense oblidar que alguna cosa hem de fer amb les ruïnes industrials al mig del casc urbà. Parlo d'extensions notables, com les abandonades fàbriques Serra i Balet, Cotolla, can Pòlit, zona del Pla... les quals haurien de ser objectius prioritaris a l'hora de donar un impuls decisiu a l'habitabilitat de la vila, que entenc seria molt més adreçada a la gent de i per Ripoll, que l'expansió cap a Caselles o altres zones verges.

I ésclar que em faig la pregunta: a Ripoll, li cal, vol l'expansió industrial? Jo no ho tinc gens clar, però crec que sí que cal prendre una decisió sobre el polígon de can Franquesa. Malmetem una plana o preservem el signe de decadència que suposen les actuals ruïnes industrials?

També hi ha el cas de l'estació del Transpirenenc. Fa anys que cap govern pressiona a Adif. Esperarem asseguts que es declari en ruïna total? No es podria recuperar per fer habitatges?

Sóc conscient que em deixo molts temes damunt la taula. Tinc l'espai que tinc, per això faig un simple escandall de projectes que resten encallats, pels porucs governs anteriors,  congelats pels actuals. Les coses fa anys que no van en la bona direcció i només ens faltava això, perdre un altre mandat. Que algú hi posi seny, a veure si la política de Ripoll, i de rebot els ripollesos, deixem de ser motiu d'escarni i riota!