Ens trobem davant la possibilitat i necessitat que el govern en minoria d'AC salti a l'oposició, per la seva incapacitat de governar, per la gestió nefasta, per crear un clima de confrontació, per la repressió i persecució política, per la falta de polítiques reals que millorin la vida de les persones i pels seus discursos d'odi.

L'extrema dreta ha entès que necessita guanyar el relat, la batalla cultural i de les idees, volent normalitzar posicionaments que no hauríem d'acceptar com a societat i apropiant-se de conceptes i valors que en la seva essència els invalida a ells. És una obligació confrontar els seus discursos i posicionaments que promouen la divisió i confrontació cap a una part de la població. Si volem una societat tolerant, hem de ser intolerants contra la intolerància. Si volem una societat democràtica, hem de facilitar a qualsevol persona viure sense ser assenyalada per motius d'origen, cultura o religió. Si volem una societat lliure, no podem permetre missatges que vulneren drets humans. La llibertat d'expressió no empara els discursos d'odi.

Les polítiques que està proposant l'extrema dreta arreu del món, així com els valors que ho acompanyen, són exactament els mateixos que defensa l'home més ric del món

Cal oposar-se a l'extrema dreta per ètica i moralitat, però també des d'una lògica material. Sota tota la retòrica grandiloqüent, salvadora i conflictiva, s'amaga el mateix model econòmic que sí que explica l'empitjorament de les nostres vides. Aquí i arreu, l'extrema dreta no ofereix cap solució per millorar la vida de les classes populars. Perquè no ataquen als grans tenidors, als fons voltor i tots aquells que controlen el monopoli de l'habitatge, però et volen fer creure que no tens casa perquè es regalen des dels serveis socials. No defensen la sanitat pública ni s'oposen a la sanitat privada, mútues o retallades, però et diuen que l'hospital està col·lapsat perquè hi ha una dona amb vel a la sala d'espera. No volen una reducció de la jornada laboral ni assenyalen a la patronal que ens imposa condicions de merda; no defensen el territori enfront de projectes especulatius que ens el trinxen, no lluiten contra la macroindústria alimentària que destrossa a la pagesia; ni s'oposen al control i enriquiment privat a través de subministraments bàsics com la llum, l'aigua o el gas.

L'extrema dreta no ens defensa contra els poderosos -la burgesia de tota la vida- que és qui en una societat de classes és la responsable de la nostra misèria. No hem de perdre de vista que en última instància, el sentit de l'extrema dreta és confrontar a la classe treballadora, assenyalant i culpabilitzant a una part d'aquesta -la població migrada- dels mals estructurals que el sistema capitalista, que empara i promou aquests marcs ideològics identitaris i excloents, provoca.

És bastant significatiu i ens hauria de fer pensar, veure com les polítiques que està proposant l'extrema dreta arreu del món, així com els valors que ho acompanyen, són exactament els mateixos que defensa l'home més ric del món. De debò ens voleu fer creure que els nostres interessos com a gent treballadora són els mateixos que els seus?

Mentre no entenguem que l'únic antagonista real avui i sempre és l'antagonista de classe, ens estarem cavant la nostra pròpia tomba, defensant un model econòmic i social que va en contra dels nostres interessos i només beneficia a una minoria. Els meus problemes i els meus enemics són els mateixos que els de qualsevol persona que no té feina, que no té casa, que no pot anar a l'hospital, ni portar els nens a l'escola, que mira cada final de mes si arriba a pagar-ho tot, que és explotada laboralment o que es veu obligada a fugir del seu país buscant una vida digna.