Avui dia, en què el canvi climàtic ja és aquí en forma d'augment de temperatura i de fenòmens que provoquen catàstrofes i pèrdues importants cada vegada més greus i cada vegada més sovint, és ineludible parlar d'alternatives al sistema que ens ha portat fins aquí.

El capitalisme demana un creixement continu de l'economia que xoca amb els límits biofísics del planeta i exhaureix materials i recursos naturals. Una dada impressionant, de la que ens alertava Emily Elhacham ja fa cinc anys, és que la massa artificial generada pels humans ja supera la capa de matèria viva o biomassa. Per altra banda, tota l'economia i el consum es basa en els hidrocarburs que alhora són els qui provoquen aquest augment de temperatura i l'emergència climàtica.

La transició energètica que se'ns planteja no la podem prendre com un horitzó tecnooptimista, les renovables són necessàries, però no poden substituir completament els combustibles fòssils; amb les renovables no podem acumular tanta energia com amb segles de compressió geològica. Sense parlar de com el nou extractivisme als països del Sud i les injustícies que genera.

El sistema econòmic capitalista funciona gràcies al binomi deute/préstec, i això impedeix que ningú (famílies, empreses, països) pugui aturar o reduir la seva activitat

Davant d'això hi ha dues possibilitats, intentar decréixer de manera consensuada i intentant mantenir un cert benestar o bé anar cap a un col·lapse que tindrà en els conflictes i la competició pels recursos la seva expressió més clara (aigua, petroli, minerals... aliments).

Aquest panorama, que sembla una novel·la de ciència-ficció i que aquí entre nosaltres sembla encara llunyà, ja és una realitat punyent en moltes zones del món i d'aquí venen les grans migracions que alguns volen impedir (és possible?). No ho volem veure, però moltes societats ja han col·lapsat en aquesta darrera època contemporània.

Algunes estratègies per un decreixement impliquen reforçar els lligams comunitaris i altres per defensar els serveis públics i evitar el seu complet desballestament. Recuperar un sentit comunal ens ha d'ajudar a gestionar millor l'escassetat, però també calen iniciatives públiques valentes com és la Renda Bàsica. Caldria fer desitjable una forma de vida més justa i austera.

Per què sembla tan difícil poder parlar de tot plegat? Potser perquè el sistema econòmic capitalista funciona gràcies al binomi deute/préstec, i això impedeix que ningú (famílies, empreses, països) pugui aturar o reduir la seva activitat perquè això voldria dir no poder seguint pagant el deute. És possible plantejar una quitança per salvar el planeta? Als anys 80, durant la crisi del deute extern, es va plantejar amb èxit a l'Equador una condonació de deute a canvi de la conservació de la natura. Ara sembla encara més urgent.