Vallter, cinquanta anys després

No sé pas si anem cinquanta anys tard en saber quin model de vall i de comarca volem, o si és possible de saber-ho, que potser no; però que segur que hauria d'anar cap a ser més diversificada en economia i investigació, i molt més respectuosa amb el substrat agrari, ecològic, florístic i faunístic. I ara, a Setcases, sense que els pagesos ho sàpiguen ni els hagin demanat res, els hi volen agafar un pilot de prats i campes per fer-hi aparcaments. Diuen que n'hi endinyaran uns 400 que no és pas cap broma menuda, i que hi faran un edifici ben gros per aixoplugar telecabines.
I aleshores, des de Setcases fins al Pla de la Molina, potser començarà a semblar una exposició de fira de mostres on trobarem aparcaments, senyals, cartells i asfalt amb autos i més autos. I, a més a més, al camí vell d'Ull de Ter, el punxaran amb un pilot de pals gegantescos per aguantar telecabines. Francament, diria que si no es rumia bé això de la col·locació dels aparcaments, i no es fa amb molta cura això de la col·locació de pilones, no se sap ben bé a què treu cap aquesta jugada.
També volen mantenir la mateixa carretera per a serveis i cicloturistes, que vol dir continuar amb el mateix impacte visual de sempre, i continuar posant-hi diners perquè és palès que caldrà mantenir-la per fer-la servir, ja que si es fes un canvi rodó que és el que tocaria, caldria eliminar-la. I volen refer i tornar a vegetar l'aparcament de Vallter, però que no sabrem mai si es farà prou bé, en un país que no fa gairebé pràctiques de restauració, i que sol deixar els repoblaments ecològics en estat espontani i a la bona de déu. O si més no, que hi ha una part important de l'administració que ni pensa que això de restaurar s'ha de fer ben fet, i no s'adona que, per fer-ho bé cal esmerçar-hi, és clar, bastants diners, i sobretot criteris contundents de paisatgisme. Només heu de mirar les pistes d'esquí, que ja van malmetre un paisatge de sediments glacials del quaternari.
Només heu de mirar les pistes d'esquí, que ja van malmetre un paisatge de sediments glacials del quaternari
Tampoc sabem si aquests aparcaments, en les closes a prop del Pla de la Molina, seran de pagament, que potser sí, però els telecabines segur que s'hauran de pagar, i aquests deuen ser els negocis de l'invent. I això vol dir que arrencarem amb un Parc Temàtic sense entrada de franc, ja ben bé a poca estona de la sortida de Setcases. Endevinat!
Es parla també de fer pujar transport col·lectiu regular - busos llançadora- des de Camprodon i Setcases fins a aquests telecabines, per tal de minvar l'impacte del CO2 i del tràfec viari. Lloable. Els entesos consultats ens recomanen, però, que amb només busos llançadora des de diferents pobles i tancant la carretera, ens estalviaríem les destrosses de closes i de posar pals i cabines.
Esperem també que la coordinació coordini allò que ha de coordinar de manera regular i seriosa, perquè durant aquests darrers cinquanta anys els costums liberals arrelats han estat uns altres. I hi ha protocols que costen molt i molt de canviar, perquè fins ara ens hem recolzat del tot en el cotxe privat- que ara potser serà molt més elèctric, recordem-ho- però que entra i surt quan vol d'arreu. I no sé si això ho canviarem de manera eficaç i amb prou llestesa. Potser sí, però preguem fort i amb fe perquè així sigui.
I com que ara tot puja de temperatura fins i tot el temps de la neu, el govern no troba gens important, o no sap com es fan els diagnòstics i estudis sobre els models locals futurs a muntanya, ni sap gaire dels equilibris de la gent per mantenir-se al lloc de naixença. I vol treure més profit econòmic d'una estació d'esquí que ja fa temps que va justeta, i llavors s'inventa, encara més, un parc d'atraccions per fer-lo rendir tot l'any. No és pas mala feina si es fa bé, perquè, és clar, tots hem de menjar.
Però no sabríem dir si les muntanyes altes serveixen per fer aquestes coses tan concentrades i abusives. Probablement no. I perquè semblaria que més aviat posarem un vernís ecologista que planarà damunt d'una inversió dubtosa, però que, això sí, destruirà un bon grapat d'espais de prats de pastura a la vall del Carlat, i afectarà de rebot a les seves vores fluvials i fauna. Potser llavors segur que no sortiran els comptes ecològics, perquè no haurem fet res més que engrandir i diversificar l'ocupació física del problema. I, per acabar-ho d'adobar la terra no estarà gens contenta, perquè cada vegada farem més d'hostalers-cambrers i poc de pagesos-jardiners. No anem pas bé, crec.

