La penalització rural és aquella discriminació que viuen els espais rurals d'arreu del continent. La penalització no és una qüestió de fronteres administratives, lluny d'aquest imaginari, el desequilibri d'oportunitats i serveis que tenen aquestes regions és una realitat demostrable a Catalunya, Espanya i Europa.

Però aquells que estem determinats a viure en aquestes regions som conscients d'aquesta realitat? Si parlem de la sanitat, podem identificar ràpidament les llistes d'espera que hem de, resignadament, acceptar per tal que ens visitin diferents especialitats. I l'accés que tenen les persones del col·lectiu LGTBIQ+ a la sanitat del món rural? Els mètodes més moderns de prevenció per contraure el VIH no s'han desplegat d'una manera democràtica a aquestes regions, on simplement no han arribat ni se'ls espera.

I en l'àmbit educatiu? La formació diversificada o l'accés a diferents entorns educatius ha estat limitada i quartada, primer per la nul·la aposta i prioritat que ens ha donat un departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya profundament centralista, però també per la incompetència de departaments com el de Territori que han abandonat i oblidat la inversió i el manteniment d'infraestructures clau per un desenvolupament equitatiu i just.

Durant els últims dies hem vist com les necessitats i decisions que es prenien des del territori s'han ignorat i menystingut novament

Podem parlar de múltiples exemples que il·lustren aquest abandonament i deixadesa, un menysteniment que s'ha tingut cap aquests espais i que avui, certs discursos polítics han utilitzat per justificar les seves posicions xenòfobes excloents.

El poder polític, no la política local – la qual s'ha mostrat que no té independència ni opinió pròpia, n'ha après de tot això? Clarament no. Durant els últims dies hem vist com les necessitats i decisions que es prenien des del territori s'han ignorat i menystingut novament. Els senyors amb corbata els quals diuen parlar en nom de Catalunya i, hipòcritament, pensant en el bé del Ripollès continuen utilitzant-nos com un simple joc de cartes que es desgasten amb cada tirada.

Ripoll i el Ripollès ha estat durant setmanes a la boca de tota Catalunya. Un cop més hem estat el focus dels estratagemes tòxics d'aquells polítics que normalment veiem per la televisió i que cada cop, sense ser-ne conscients, ens generen major rebuig, malestar i incomoditat.

Hi haurà un dia en què Ripoll i el Ripollès sigui el focus mediàtic de Catalunya per la inversió en educació, la millora de les infraestructures bàsiques, per la gestió i revitalització d'un sector ramader en hores crítiques o per una política d'habitatge ambiciosa? Segurament això no passarà.

A Ripoll continuarà havent-hi un govern xenòfob i LGTBI-fòbic, mentre aquells que no entenen que el seu temps ha acabat, continuaran manipulant i utilitzant-nos per uns beneficis propis. Carles, continuo desitjant el teu retorn com sempre he defensat. Ara bé, espero que quan arribis tinguis la valentia de venir al Ripollès i dir-nos que les teves decisions han estat pensades per millorar la vida dels que vivim aquí. La nostra resposta serà contundent, i espero que com a comunitat et puguem expressar el rebuig i enuig que ens genera el mecenatge que representa la teva organització.