La dada és tan contundent que interpel·la tothom: només un 32'6 % dels que vivim a Catalunya fem servir el català com a llengua habitual. L'enquesta d'usos lingüístics és ben feta i fiable, amb una mostra de 9.000 persones. Feia dos anys que s'esperava i el resultat ha acabat confirmant la sensació que molts de nosaltres teníem només de parar l'orella. Altres xifres que acompanyen l'enquesta no conviden tampoc a l'optimisme: la dels que declaren el català com la llengua amb què s'identifiquen ha baixat del 44,3% al 30% en vint anys. No seguirem amb el que reflecteix l'enquesta sobre els joves, perquè les dades es poden trobar fàcilment i no voldríem que aquest article es convertís en una acumulació de negativitat.

Una llengua es defensa, sobretot, parlant-la. I compartint-la amb els que no ho fan encara

Ara podem començar amb les lamentacions, donar les culpes al Govern, a internet, a la immigració o al manxaire (com els que atribueixen del retrocés del català al Procés i la reivindicació de la independència). O bé podem posar-nos a actuar per intentar revertir la situació. A l'Òmnium apostem per la segona opció. Ho hem fet sempre, i ara encara més. D'ençà que Òmnium, a finals dels anys 60 i principis dels 70, organitzava cursos de català mig clandestins durant la dictadura. No és més difícil la situació actual que la d'aquell moment (són contextos molt diferents) però sí que ens exigeix una actitud de militància semblant. Tots som, tots podem ser, impulsors del català en el nostre entorn. D'aquí el programa Vincles, que estem posant en pràctica també aquí al Ripollès, per ajudar no catalanoparlants a aprendre la llengua en grups de conversa. D'aquí la plataforma Català per a Tothom, acabada de presentar, que implica tothom en la causa del català: una quarantena d'entitats, associacions, sindicats i altres agents que demanen més places perquè tothom qui vulgui aprendre'l pugui fer-ho i es fixen com a objectiu crear dos mil grups d'aprenentatge nous. Un moviment de país. I al costat de tot això, vostè que em llegeix i jo i l'altre i l'altre, fent servir el català cada dia, en cada lloc i en cada circumstància. Perquè una llengua es defensa, sobretot, parlant-la. I compartint-la amb els que no ho fan encara.