Volia dedicar aquestes ratlles a comentar breument les darreres informacions aparegudes a la premsa sobre el progressiu creixement de les opcions d'extrema dreta arreu dels països del Primer Món, i a les ocurrències cada dia més sorprenents i disbauxades del primer mandatari dels Estats Units, però la veritat és que estic una mica tip de tot això i d'haver-ne de ser (per força) espectador/patidor des del menjador de casa.

Parlaré, doncs, per exemple, del goig de celebrar un any més, i ja en van quinze, la festa dels Líders del Ripollès. La veritat és que en mig de tot el batibull que vivim en la geopolítica actual, és un alè d'aire fresc compartir amb la nostra comarca el goig de veure que hi ha, any rere any, emprenedors i líders que destaquen per la seva tenacitat i la seva fidelitat a un propòsit i que la gent, nosaltres, els hi reconeixem i premiem.

En uns moments força convulsos políticament i d'incertesa en l'evolució del nostre entorn polític, social i econòmic a causa, precisament, d'aquesta convulsió política, esperonar aquells que han cregut en el seu projecte social o empresarial i l'han liderat fins a l'èxit, és una alenada d'aire fresc i de confiança en les nostres pròpies forces i en la nostra capacitat de lluita pel mateix progrés que, també, és el progrés de tots.

Una actitud radical i autoritària són símptomes clars d'un maliciós exercici del poder

Però hi he de tornar, encara que n'estigui una mica tip i encara que només sigui de passada. El progressiu creixement de les opcions d'extrema dreta arreu d'Europa (i la victòria de Donald Trump al país més poderós del món n'és, segur, la fita més alta assolida fins avui) són, al meu entendre, un perillosíssim esbiaix a unes actituds imperialistes i de menyspreu (per dir-ho suaument) per a les opinions i creences diferents i per a la voluntat de millora d'aquells que no són els seus.

Em costa d'entendre que puguem acceptar mansament que d'altres ens imposin la seva manera de fer i de pensar. Una actitud radical i autoritària són símptomes clars d'un maliciós exercici del poder que comporta la no acceptació de la diferència i de la diversitat de pensament i una clara orientació al benefici propi i al menyspreu per als que no s'avinguin a les seves propostes i directrius.

A l'altra banda d'aquestes actituds no cal caure en un bonisme estèril i també perniciós que no tracti amb justícia i equitat tots i cadascun dels ciutadans i reclami de tots una voluntat d'integració en la societat comuna i d'acceptació d'aquelles lleis i normes de convivència que ens vulguem imposar entre tots.

Gens fàcil, però imprescindible si volem progressar en el camí de la pau social i el benestar de tots.