Conten que fa anys va existir un temps fosc on la frisança s'apoderà de totes les realitats, i on els racons arran de mar s'ompliren a vessar d'edificis, carreteres, tràfecs i sorolls. Conten també que, una vegada amuntegats de desficis aquelles terres baixes, i ja sense més aturador, el neguit els feu enfilar pobles amunt als racons més amagats de les muntanyes. I allà abassegaren, a tort i a dret, també, tot el que podien haver-hi.

Diuen que, sense ni ells adonar-se'n, es delien demanant indrets nets i silenciosos fora del temps feiner per refer-se de tantes angúnies. Però, en la ignorància i neguit que traginaven, van despullar de manera impulsiva viles i veïnats del seu passat acreditat, i van començar a construir falòrnies fent-les passar per coses enraonades. I amb gosadia en digueren pobles rústics.

Quedaren, aleshores, pilots de poblets barrigats sense cap mena de petja, esmunyits de la seva història antiga i pautada

Temps ençà, els entesos que van rellegir la història, van repassar amb cura aquells espais eixorcs i inflats i els van anomenar amb altres paraules, com ara el de pobles desfigurats, pobles fantasmes, pobles repicats, pobles buits, pobles grisos i pobles pessebre.

Quedaren, aleshores, pilots de poblets barrigats sense cap mena de petja, esmunyits de la seva història antiga i pautada, balmats de sentiment per la terra que els havia fet néixer, atapeïts de construccions estranyes com si fossin aparadors de fireta. Tot just enllestits per plantar només representacions de teatre, i muntar-hi platxèries de cap de setmana.

Fragments d'Antigues Cròniques Fantàstiques del segle XXI. De l'extracte del llibre fictici:

“preparar l'equilibri de grans territoris per viure en silenci,
preparar el silenci de grans territoris per viure en equilibri”.