Haig de reconèixer que “Fer poble” sempre ha estat una expressió que m'ha agradat molt utilitzar i, sobretot, portar-la a la pràctica. Per això, quan em vam proposar la possibilitat de tornar a escriure a 'El Ripollès', en aquest cas a través d'aquests articles d'opinió, no m'ho vaig pensar dues vegades a l'hora de triar la temàtica d'aquest primer text. Havia de parlar de la nostra gent -la que dona vida als nostres pobles- alguns d'ells a través del dia a dia i sobre el terreny o d'altres des de la distància.

Ferreteria Gardella i Lourdes Puigmal són dos exemples de “Fer poble” ... encara que pugui semblar que moltes vegades no sigui rendible

A Camprodon en aquests darrers dies s'ha parlat molt d'un establiment que ha arribat –encara que sembli mentida- als cents anys d'història: Ferreteria Gardella. Un establiment que ha aconseguit sobreviure al pas del temps i lluitar en aquests últims anys amb l'arribada del comerç digital. I ho han fet amb constància, dedicació, amor a una feina i un poble, i adaptant-se a les necessitats del dia a dia. Cent anys obrint la persiana, jornada rere jornada, que no és gens fàcil i més en els temps en què vivim en el que a la mínima dificultat el més senzill és desistir, tancar i dedicar-nos a una altra cosa que no comporti tants mal de cap. Una botiga -i una gent, en Pere Gardella i la Dolors Roca, els seus actuals propietaris – que reflecteix el que ha de ser el comerç de poble: el que lluita cada dia i el que es resisteix a tancar tot i saber que difícilment tindran relleu. En Pere i la Dolors són conscients que després d'ells difícilment continuarà la Ferreteria Gardella, però es neguen a jubilar-se mentre tinguin forces per aixecar-se cada matí i obrir la porta del seu establiment. Per sobre dels premis que han rebut en aquests darreres dies -Ripollès Líders i el reconeixement com a establiment centenari per part de la Cambra de Comerç- no dubten a admetre que realment el que els hi atrau a continuar és servir als seus clients mentre les forces aguantin. Aquesta és la seva filosofia de vida. I aquesta és la seva petita, o millor dit, gran contribució que el tipus de comerç que ells han conegut i han mamat des del primer moment, continuï encara un temps més. I d'aquesta manera seguint “Fer poble” a la seva manera.

I un altre nom propi del qual se n'ha parlat molt a Camprodon en aquests darrers dies i setmanes ha estat el de Lourdes Puigmal. Una camprodonina –que tot i no viure actualment al poble- sí que ha portat el nom del municipi a un lloc tan inversemblant com el de l'Aràbia Saudí a través de la seva participació al Dakar 2025. Una prova tan exigent, però que per a ella ha significat poder continuar “Fent poble” a través “d'aquest somni” que segons la mateixa Puigmal és el que ha significat fer realitat aquest repte. La Lourdes, que fa uns anys va ser també regidora de l'Ajuntament de Camprodon, ha explicat aquests dies que una de les sensacions més grans que li produïa poder aconseguir aquest repte esportiu i personal era precisament veure el nom de Camprodon en cadascuna de les cròniques o referències que es feien sobre ella i la seva presència al Dakar.

Dues formes, doncs, de “Fer poble” a través de dos granets de sorra, però que són la mostra més palpable del que fem moltes i moltes persones en el nostre dia per tirar endavant un sentiment tan identitari com és el de l'arrelament a una terra. Encara que pugui semblar moltes vegades que “Fer poble” no sigui rendible o no s'adapti al temps actual quan es parla tant de globalització. Però, vaja, no crec que hi hagi res millor que  obrir-nos al món a través del nostre petit poble.