El ple de Ripoll està debatent sobre modificacions a ordenances de civisme i convivència. Però què signifiquen les propostes fetes per Aliança Catalana? Resumidament: criminalitzar la vida al carrer, privatitzar l'espai públic, endurir la normativa vigent, autoritarisme, augment de restriccions, ruptura de vincles socials i, en general, pèrdua de drets i llibertats per a tota la població. Cal tenir present el context previ on AC ha desmantellat el Casal de Joves del Galliner així com les figures de tècnics i educadors. Per tant, primer s'eliminen aquells espais públics de trobada, joc i reunió i la gestió comunitària i transformadora del conflicte; i després es prohibeix la vida al carrer i s'aposta per l'autoritarisme i la resposta policial. Aquesta deriva, que ens hauria de preocupar a tots, es fa evident desgranant alguns punts de la modificació:

Prohibició de jugar a pilota. La vida al carrer genera vincles entre infants, creant xarxa, arrelament, comunitat i sentiment de pertinença a un poble. Aquesta mesura és ridícula i només afavoreix a segregar encara més la població. Alhora, el joc estarà només permès a qui es pot pagar una activitat extraescolar?

Se suprimeix aquest punt de l'ordenança: “Els ciutadans han de respectar els diferents grups ètnics, culturals i religiosos i no han de desenvolupar actituds i comportaments racistes i xenòfobs”. Aliança Catalana s'autodefineix com el que són i representen.

Es pretén controlar, prohibir i limitar el dret a la manifestació, expressió i participació política fora de la institució. Un intent més de perseguir la dissidència política per part dels abanderats del lliure pensament i la llibertat d'expressió.

L'extrema dreta al servei del capitalisme ens vol atomitzats i individualistes

Es vol prohibir i negar a nenes, noies i joves l'accés a l'educació i equipaments públics per portar vel. La defensa d'una societat laica no es farà mai des de la imposició, això només genera un efecte contrari a una població ja assenyalada i criminalitzada que es refugiarà molt més en els seus símbols i elements culturals propis davant una societat que els ataca constantment. És paradoxal com haurem d'escoltar un discurs racista disfressat de feminisme. Un discurs feminista que no hem sentit per denunciar les condicions laborals precàries de les dones que treballen sense contracte a les llars o en serveis públics privatitzats com la residència; ni per defensar les dones temporeres explotades al camp o a les fàbriques de Zara; ni cap discurs feminista contra el sistema capitalista que explota moltíssimes dones arreu del món. Quan s'utilitza el feminisme només per a una determinada causa, en aquest cas contra les persones immigrades, no és feminisme, és racisme.

En relació amb els parcs infantils i el seu ús, s'està intentant criminalitzar la vida al carrer i reduir l'oci als locals privats on no tothom es pot permetre anar. És evident que els parcs infantils són per als nens, llavors cal crear llocs de trobada i esbarjo per a joves i adults. La figura de l'educador de carrer era una eina que ajudava a fer un bon ús de tots els espais, abordant constructivament el bon funcionament d'aquests.

Nosaltres tenim clar que els reglaments han d'anar dirigits a donar més llibertats a la població i lligats a millores materials: més zones verdes i d'esbarjo, millor enllumenat, més espais d'oci per a totes les edats i més equipaments públics de trobada. Alhora, els conflictes normals que hi ha en tota comunitat cal abordar-los des d'una lògica constructiva, comunitària i resolutiva del conflicte. Això cal fer-ho conjuntament entre figures especialitzades, entitats, escoles, comerços i tot el teixit social i humà.

En la societat de classes en la qual vivim, aquests reglaments només pretenen disciplinar a la classe treballadora. Negar-li espais de trobada per mantenir-nos disciplinats a casa, a la feina i als locals privats. Cal batallar la vida al carrer com a punt de trobada que genera comunitat i una consciència compartida i de classe forta, que pugui disputar el poder i que superi les lleis i ordenances que ens imposen. Alhora, necessitem espais públics que ho garanteixin.

L'extrema dreta al servei del capitalisme ens vol atomitzats i individualistes. Així, mentre es manté l'agenda neoliberal de privatització, retallades i mercantilització de la sanitat, l'educació, l'habitatge o el treball i se'ns condemna a tots a vides més precàries, s'augmenta la confrontació i divisió de la població, dificultant així una resposta conjunta contra els autèntics responsables de la nostra misèria.

Que no ens vulguin confondre ni dividir. El nostre enemic és de classe i la resposta és i serà col·lectiva.

No ens trauran de les places ni dels carrers!