Ni dels versos de Shakespeare, ni de les giragonses amoroses a la Sicília del rei Pere el Gran. Malgrat el títol, aquest article no va del clàssic literari del segle XVI, sinó del Ripoll d'avui.

A Ripoll tenim molt soroll, massa. I en tenim, vulguem o no, perquè qui el provoca en té ben estudiat l'objectiu: ser notícia. Des de la crítica i des del victimisme.

Com en tots els moments de la història, la nostra vila té punts forts i positius i, també, problemes i reptes a resoldre. Afortunadament, la història de Ripoll no comença ni s'acaba amb nosaltres. Aquest fet irrefutable ens hauria de donar a tots un punt important d'humilitat, especialment a aquells que destinem part del nostre temps, energies i coneixements a servir Ripoll des de l'Ajuntament.

Ser humil no treu que treballem de valent i amb convenciment per millorar la nostra vila i la dels nostres fills. Ningú no pot pensar mai que la raó és de la seva propietat, que Ripoll serà com algú vulgui o no serà. No es pot considerar la discrepància com si fos dissidència. I això és el que, malauradament, passa avui a Ripoll, i els ripollesos i ripolleses ho han de saber.

A Ripoll, com a tants pobles de Catalunya, no ens podem permetre barallar-nos entre nosaltres. No ens podem permetre només despotricar de qui no pensa exactament com cadascú voldria

És trist que arreu ja no es parli de Ripoll per la Portalada que, sigui dit de passada, s'ha deixat de promocionar com a candidatura a Patrimoni Mundial; és lamentable que tota la feinada amb projectes de renom hagi quedat aparcada perquè la velocitat només s'agafa amb allò que pot generar soroll. Fa pocs anys, els instruments de la Portalada i la veu de la Coral Capella de Santa Maria omplien indrets propers i més llunyans i pàgines de diaris. Ripoll presumia d'un passat esplendorós i ho feia amb estudis rigorosos de present que convidaven a l'optimisme pel futur.

Ara som famosos al país dia sí i dia també. Darrerament, perquè l'alcaldessa ha vetat una exposició i, quan algú, com quatre alcaldes democràtics de la vila, li ho qüestiona, ella els etziba que són uns cacics.

No anem bé. No només perquè el soroll sobre Ripoll genera una imatge a l'exterior que a molts no ens agrada gens, sinó perquè la principal persona que hauria de vetllar per la cohesió i la bona harmonia al municipi, no ho fa. Es troba molt més còmoda en el terreny del soroll i la polèmica que no pas en el de l'acord i les solucions. I això potser és rendible per a ella i el seu projecte polític, però no és bo per a Ripoll.

Sóc conscient que aquestes paraules poden suposar-me figurar a la diana de l'alcaldessa i que, si les respon, sigui en forma d'atac o desqualificació, com acostuma a fer amb tothom que hi discrepa. No em fa por i per això les he volgut escriure. M'agradaria més que la fessin reflexionar, que no pas que  la fessin enfadar. Estan escrites amb aquesta voluntat. A Ripoll, com a tants pobles de Catalunya, no ens podem permetre barallar-nos entre nosaltres. No ens podem permetre només despotricar de qui no pensa exactament com cadascú voldria. No és ètic que, davant qualsevol mostra de desacord, t'amenacin amb “penjar-ho a les xarxes socials”, i quan això passa, una colla de desconeguts i desconegudes, sense contrastar cap informació, et diguin el nom del porc.

Nosaltres passarem, perquè passarem. Com ho han fet generacions i generacions de ripollesos i de catalans. Que les coordenades del nostre temps les marqui l'individualisme i la manca de respecte és, pel cap baix, molt perillós. On això ha passat, tot se n'ha anat pel pedregar. Pensem-hi bé. De tot, certament, se n'ha de poder parlar i s'han de cercar les millors propostes i solucions. Amb rigor, amb exigència, amb humilitat i amb valors.

Crec fermament que, davant les receptes de molta fressa i poca endreça, cal posar-hi, per part de tota la ciutadania, més Ripoll i menys soroll.