Soc una persona que de sempre m'he mogut en el ventall ideològic de l'esquerra sociològica. Tanmateix, rebutjo els dogmatismes en tots els àmbits de la vida.

Feta aquesta declaració de principis, ja fa temps que m'amoïna una persistent deriva de l'esquerra, que implica diversos aspectes que afecten el viure diari la de la gent, la qual cosa aboca a la deserció l'intel·lectual. I a la pràctica (votants). D'aquí ve l'afebliment social, la preocupant pèrdua de terreny envers la dreta més reaccionària que es troba el terreny adobat per guanyar voluntats entre la gent ideològicament més plana, la més epidèrmica. La menys implicada en el progrés social.

Posaré alguns exemples que, mentre a mi em couen, a massa gent els deriva cap a ideologies que mai resolen res, que a la llarga acaben essent nefastes per la societat.

A tall d'exemple: no entenc la indiferència amb què el progressisme ha deixat podrir el tema de les ocupacions d'habitatges. El fet que tenir un aixopluc sigui un dret universal, que a les esquerres ens ha de preocupar molt, no justifica indiferència envers ocupacions mafioses. O que es fan posant-hi molta barra. No s'han d'avalar lleis que coaccionen l'honrat propietari d'un habitatge ocupat, deixant que resti indefens per la suma de legislació nefasta amb justícia inoperant. Agreujat perquè manant les esquerres s'ha fet poc habitatge de protecció pública ni s'ha dotat de prou mitjans als serveis socials per auxiliar famílies verament necessitades d'aquest dret primigeni.

D'aquí ve l'afebliment social, la preocupant pèrdua de terreny envers la dreta més reaccionària que es troba el terreny adobat per guanyar voluntats entre la gent ideològicament més plana

I el fenomen de la reincidència delictiva? No es pot negar que hi ha persones que fan del furt, del robatori, de l'atracament o l'estafa, el seu únic modus vivendi. Crec que aquests individus haurien de poder ser expulsats del país, quan això fos possible, o sinó engarjolats per llargs períodes. Paguem impostos perquè l'estat ens protegeixi, no perquè es faci l'orni davant una problemàtica que afecta la majoria de la gent.

També m'emprenya que en una època en què la nostra llengua està patint de valent, el progressisme s'embranqui en surrealistes discussions sobre el gènere de les paraules. A mi m'agrada definir-me com a persona, sense mirar a quin gènere correspon el mot.

I la covardia a l'hora d'acarar els problemes generats per la immigració incontrolada? Necessitem immigració en la mesura que els autòctons hem renunciat al relleu demogràfic. Necessitem importar gent, però això no vol dir que aquí hi càpiga tothom. Els que vinguin han d'estar informats, saber que tindran els drets, deures, beneficis i obligacions com els autòctons. S'ha de fer amb coratge, no amb bonisme mal entès.

Enutja també l'ofec que genera l'excés de burocràcia dels organismes públics. Que quan l'esquerra ha estat al govern (ara mateix) no faci passes per reformar-los. Segur que gran part del problema quedaria resolt fent fora de la feina a una part petita, però molt enutjosa, de funcionaris que van al seu lloc de feina sabent-se invulnerables. Com és que no es pot ni plantejar, seriosament, reduir i agilitar tràmits burocràtics?

Aquests són alguns dels problemes (per falta d'espai no puc ampliar-ho) que fan a l'esquerra antipàtica, que l'avanç de les extremes dretes sembli imparable. El passat alliçona, dibuixa un panorama que si aquests arriben al poder, la història acredita que portaran sofriment i retrocés en els valors bàsics que sustenten les societats democràtiques.