Estem en plena Setmana Santa i segur que si fem una enquesta entre la majoria de població, sobretot entre la més jove, una bona part no sap quin és el motiu exacte d'aquesta aturada anual en el calendari. Alguna cosa relacionada amb la religió, et diran. A molts, cada vegada més pocs, els sonarà això d'anar a beneir la palma. D'altres, aquests ja seran més, coneixeran el ritual de la mona per part dels padrins o hauran vist imatges de les processons i els passos. I poca cosa més. Bé, sí, els que estudien anglès diran que es tracta de pintar ous i amagar-los a la natura perquè els trobin els més petits. I parlaran del conillet de Pasqua.

No és que sigui molt partidària de fer festes seguint el calendari cristià, quan representa que estem en un estat aconfessional amb llibertat de culte, però és el que tenim i penso que està bé conèixer l'origen de les festivitats i celebracions de casa nostra, sigui per convicció sigui per tradició, i deixar-nos impregnar pels seus valors. Si ens volem estalviar feina, només cal que li demanem un resum al nostre estimat ChatGPT Bé, millor li demanem a Google, que almenys no consumeix tants recursos naturals com les intel·ligències artificials.

Arribem a Setmana Santa amb una treva aranzelària proclamada per un nord-americà eixelebrat que ha deixat respirar una mica la humanitat, però que ens continua tenint a tots com a titelles

La Setmana Santa commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. Una època de reflexió, de culte, de dol, de celebració, de renaixement, que hem convertit en uns dies de destins turístics i desconnexió. Una setmana que hem capitalitzat i posat dins l'economia de mercat perquè sigui rendible. Res de nou.

A mi aquest any em toca fer de padrina en un doble bateig i una comunió, rituals més aviat escassos avui en dia, i això m'ha fet pensar en tots els que enceten aquest camí i les conviccions que abracen. Representa que els principals països occidentals actuen sota aquests preceptes i aquests valors. I no sé, no veig el renaixement ni l'equilibri per enlloc. Només excessos, pujades exacerbades de to i de tot, extremismes, ambició...

Arribem a Setmana Santa amb una treva aranzelària proclamada per un nord-americà eixelebrat que ha deixat respirar una mica la humanitat, però que ens continua tenint a tots com a titelles, amb bombes que continuen caient a Gaza i a Ucraïna i amb una inflació de preus que farà que hàgim de pagar les mones i els ous de Pasqua a preu d'or, potser a costa d'algun òrgan vital i tot. En els últims tres anys el cacau s'ha apujat un 30% i això ho notarem especialment els padrins i padrines que aquests dies haurem de desembutxacar autèntiques fortunes. I tot en nom d'una tradició que s'ha quedat en ritual i no en el que hauria de ser més profund. Hem perdut nord i sud i, sobretot, l'equilibri que hauria de regnar, no només aquests dies, sinó la resta de l'any.

Fem com en Trump, proclamem una treva del “tot per ahir” i de la rapidesa amb què ho consumim tot, destensem-nos i reflexionem. Rebaixem crispacions i respirem abans de piular. Que tot va a velocitat de creuer i ho volem tot immediat. Aprofitem aquests dies de resurrecció per fer renéixer valors i paciència. No fos cas que féssim Pasqua abans de Rams.