Escric aquest petit article mensual en acabat de muntar la parada de Sant Jordi d'Òmnium Ripollès, a la plaça Gran de Ripoll. Quan la veiem preparada, amb els companys de junta, ens sembla que en dos metres quadrats resumim prou bé el que és la nostra entitat. Davant de tot, llibres. Els llibres dels premis literaris que ha entregat Òmnium en el darrer any, sobretot els de la Nit de Santa Llúcia. I no vol dir només el Sant Jordi, el més conegut, sinó tots els altres. El Carles Riba de poesia, el Mercè Rodoreda de contes, el Joaquim Ruyra i el Folch i Torres, de per als joves i els més joves encara. Venem tots els títols en col·laboració amb una de les llibreries de Ripoll, som part del mateix ecosistema cultural i en una comarca petita no ens hem de fer la competència sinó col·laborar i sumar. El dia abans, col·laborant amb la biblioteca Lambert Mata, hem reunit els escriptors de la comarca o que han parlat de la comarca en la seva obra més recent, en el Tastet d'Autors Km0 que cada any celebrem, i ja en fa nou. Tenim una gran literatura, creadors a cada racó del país, i és el dia de difondre-la.

Amb la llengua, es comença a vehicular el lligam amb el país

A més de llibres, a la parada hi tenim les signatures. Aquesta vegada, de la campanya ‘Català per a tothom', que demana al Govern prou dotació de recursos perquè tothom qui vulgui aprendre la nostra llengua pugui fer-ho, cosa que ara no sempre és possible arreu del país. “I ara, per què hem de tornar a firmar?”, diuen alguns amb comprensible resignació. Potser sí que en els últims anys n'hem abusat tots plegats, de signatures que molta gent no ha vist traduïdes en accions concretes. En el cas que ens ocupa aquest Sant Jordi, no ha de passar. I al costat de les signatures, l'acció ja materialitzada, la campanya de Vincles, la que estem portant a terme ara mateix amb quatre grups de conversa al Ripollès (i dos més en perspectiva per al curs vinent) convidant que els no catalanoparlants comencin a sentir-se còmodes quan fan el primer pas per parlar català en públic. Amb la llengua, es comença a vehicular el lligam amb el país.

I en els dos metres quadrats hi caben encara els domassos de Som Escola i les estelades. Uns, per fer visible a l'espai públic l'oposició frontal a què siguin els jutges espanyols els que determinin com ha de ser la nostra escola i quin percentatge de català s'hi pot ensenyar. Les altres, per fer visible l'horitzó al qual aspirem, el d'un estat propi que asseguri aquest i tots els altres drets de Catalunya i dels catalans que l'Estat no garanteix. I vet aquí com una parada efímera pot ser un bon resum de tot un projecte de país. Una carpa amb el logotip d'Òmnium, la metàfora que volem aixoplugar tothom qui se sumi al projecte. I Sant Jordi, com a mostra que Catalunya pot cohesionar-se al voltant de la llengua i la cultura.