Amb els darrers despropòsits econòmics en l'àmbit mundial i, sobretot, amb els darrers despropòsits del senyor Donald Trump que ja no sap com més fer-ho per a trasbalsar tots els equilibris socials i econòmics que teníem fins ara, s'ha començat a parlar del creixement de la inflació arreu del món.

Sembla, però, i en opinió dels experts, que a l'estat espanyol, i també a Catalunya, la inflació no creixerà excessivament i, en tot cas, quedarà per sota del creixement que experimentaran els nostres països veïns i, per tant, ens quedarem en uns nivells de confort millors als de la resta de països europeus.

Però, pel que a mi em sembla i pel que puc comentar amb els meus veïns, la realitat quotidiana desmenteix aquestes avaluacions dels experts. La crua realitat és que el compte del súper ha crescut de manera gairebé desmesurada en els darrers temps, les despeses del lleure també, si et vols comprar un cotxe ja ni t'ho explico, si et cal comprar un pis els preus són gairebé inabastables per a una gran majoria de ciutadans, i així en bona part del que són les despeses del dia a dia que necessitem fer (cada dia).

Per descomptat que hi ha diferències d'estatus en la societat, però aquestes diferències no poden abocar a una part gran de la ciutadania a un empobriment petit a petit però progressiu

Si la realitat global de país ens diu que els costos de la vida no creixeran per sobre d'un prudent 2% i la realitat de la vida de la gran majoria de ciutadans patim uns costos molt per sobre d'aquest 2%, potser vol dir que hi ha una gran majoria de ciutadans que quedem desplaçats d'aquesta inflació global controlada, potser vol dir que una gran majoria de ciutadans quedem força per sota de la mitjana, potser vol dir que la diferència entre els que poden molt i els que no podem tant s'ha anat fent gran, cada dia més gran...

I això no és bo. Per descomptat que hi ha diferències d'estatus en la societat, però aquestes diferències no poden abocar a una part gran de la ciutadania a un empobriment petit a petit però progressiu. La societat no es pot permetre que les diferències entre uns i altres creixin sense parar i progressivament.

Els nostres polítics han de plantejar-se quins criteris de repartiment de la riquesa comuna (a la que hi contribueixen tots) cal implementar per compensar certes desigualtats que cal temperar. Crec que aquesta és una reflexió que cal que els nostres dirigents facin seriosament i amb voluntat de millora.