Se sol dir que els pobles del voltant del Mediterrani sempre sortim i ens sentim còmodes al voltant d'una taula parada. Menjar en comunitat és un tret socialitzador que diferencia l'espècie humana de la resta d'animals. Més enllà de la competència puntual per l'aliment, els humans hem après a compartir i a gaudir menjant. Independentment del que es conreï, es criï o es pesqui en cada zona del món, tota l'elaboració dels àpats diaris apropa i involucra a qui hi participa. En definitiva, cuinar, potser perquè tradicionalment ha estat en mans de les dones, és un procés que genera complicitats i que, amb ben poques paraules, connecta a les participants encara que no es coneguin i siguin de diferents punts del món.

Des de l'Ateneu Terres Gironines i el Grup d'Acció Local Pesquer (GALP) Costa Brava s'ha fet créixer una experiència que va començar el 2022 a Roses a l'Aula Gastronòmica amb el peix de llotja de protagonista. Les dones residents, però d'orígens internacionals, van cuinar les receptes familiars de cuina de peix, moltes vegades d'espècies tradicionalment poc valorades en el mercat però de gran valor alimentari. L'any passat la jornada es van repetir i es va fer també a Palamós i L'Escala. GALP ha recollit, en un llibre titulat «Les dones i la cuina marinera», una mostra de les receptes cuinades. Enguany es faran noves edicions a Llançà, Sant Feliu de Guíxols i Salt. Veure com, amb una improvisació ben coordinada entre dones que no es coneixien gaire o gens de diferents països i de diferents col·lectius i edats, netegen i preparen el peix, tallen i sofregeixen les verdures, trien els estris i el sistema de cocció més adequats, i preparen els emplatats amb diferents condiments i presentacions, és un goig i un exemple de germanor. Entre totes s'esborren les fronteres i se salten les barreres culturals. A través d'una complicitat franca i col·laborativa es construeix una riquera gastronòmica que s'acaba compartint en un àpat compartit.

Amb un plat a la mà s'anava fent conversa i saludant mentre la mainada amb els morros bruts aprofitaven per jugar entre les lleixes de llibres

A la nostra comarca també tenim experiències exitoses amb la teca de protagonista i que són l'excusa per encetar coneixença. Aquest hivern a la biblioteca de Sant Joan de les Abadesses, s'han trobat uns quants divendres, diverses desenes de vilatans que han conegut de mà d'una família nouvinguda algun llibre i, sobretot, plats típics del seu país d'origen. Feia goig l'atenció que públic de totes les edats escoltaven les explicacions amb detall dels ingredients i de com es preparen les delicioses menges cuinades especialment per oferir-les als seus veïns. Eren tan generoses que tot i la gentada sempre n'hi havia per repetir. Amb un plat a la mà s'anava fent conversa i saludant mentre la mainada amb els morros bruts aprofitaven per jugar entre les lleixes de llibres. També quan es feia Cuines del món a Ripoll s'havia anat engrescant una bona colla de gent que coneixia la gastronomia dels nous ripollesos explicada en primera persona mentre semblava que viatjaven per tot arreu afinant el paladar.

Aquestes són alguns exemples, però segur que n'hi ha moltes més d'experiències col·laboratives en l'àmbit gastronòmic. Tenen una bona reproductibilitat, però sobretot són adaptables: tant a productes de quilòmetre zero i de la cuina tradicional de muntanya -el xai, per exemple-, com en formats més llargs o curts (des de cuinar juntes a només menjar plegades) o complementaris (l'àpat com a final d'una xerrada, una trobada, una presentació de llibre). De protagonistes en podem trobar de moltes nacionalitats. D'excuses per fer d'amfitrions tampoc ens en falten, podem començar convidant a tastar els canelons i el rostit de festa major. I després la roda segur que continuarà girant. Oi que ens fa molta gràcia anar a tastar algun restaurant exòtic, ja que segur que tenim veïns que ho fan casolà, autèntic i molt bo!