L'altre dia, en el Ple del 28 de gener d'aquest any 2025, l'Ajuntament de Ripoll va aprovar l'Avantprojecte d'eliminació de passos a nivell de la plana d'Ordina i del Passeig Ragull, que en la meva modesta opinió no va enlloc. Primer de tot cal dir que els de la RENFE, que ara es diuen també ADIF, es veu que tenen paranoia amb els passos a nivell rurals, i els volen eliminar tant sí com no. Idea surrealista que, per poc que s'hi rumiï, tothom veu que és impossible de fer.

Els passos a nivell al camp no fan cap mal, ja que la poca gent que hi passa està a l'aguait de quan ve el tren, i aquí hem acabat el problema. Però sembla que a la plana d'Ordina en volen treure un que obligarà fins i tot a expropiar una gaia llarga de camp, i fer-hi un camí paral·lel a la via del tren amb el seu impacte visual afegit. Redirigir el tràfec de cotxes i gent omplint espais agrícoles que no caldria tocar mai per res. Despullar un sant per vestir-ne un altre.

I si es volen gastar diners que hi posin algun sistema d'aquests sofisticats que hi ha ara, que, quan detecta el tren a cent cinquanta metres i no pas a dos kilòmetres, baixa una barrera simbòlica

I potser el millor que podrien fer és que el consistori tallés l'accés rodat a la font del Tòtil deixant-lo un espai lent i civilitzat, i fes passar la poca gent que va amb cotxe cap als Tres Plans i la casa del Vilar, pel camí que també va al Colomerot. Camí que ja hi és i on no cal fer res més. I els dos camins rurals perpendiculars a la via del tren que travessen la plana d'Ordina, que ja existeixen, també tenen de sempre una visibilitat prou bona, diria que extraordinària, i no agafaran pas mai a ningú distret enmig de la via.

I si es volen gastar diners que hi posin algun sistema d'aquests sofisticats que hi ha ara, que, quan detecta el tren a cent cinquanta metres i no pas a dos kilòmetres, baixa una barrera simbòlica. Un sistema que seria també el més intel·ligent i econòmic pel pas a nivell del Passeig Ragull. Tot l'altre diria que és caçar mosques o portar aigua al mar. I gastar diners sense solta ni volta.

Però el pitjor de tot és que els grups municipals que podien haver votat que no i tombar-ho, es van abstenir o van votar-hi a favor. I clar, si la consciència ecològica és a tres quarts de quinze, l'enteniment no camina sobre segur.