En temes com el feminisme o la interculturalitat ja sabem que sempre és complicat no tenir cap gest involuntàriament masclista o racista fins i tot sent dones o persones racialitzades, perquè la conducta social ens hi empeny i molts cops ens fa comportar d'una manera no desitjada fins i tot sense voler-ho.

Vivint com a catalans dins l'Estat espanyol ens passa una mica el mateix. Últimament, m'he anat fixant en alguna d'aquestes conductes que ens empetiteixen nacionalment i us en vull relatar uns quants exemples. Si comencem pel més recent, ens trobem a Catalunya Ràdio el dia de l'apagada. Van enviar un reporter a la Cerdanya de la Catalunya Nord i ell explicava que era a la Cerdanya, però a l'altra banda de la frontera d'Espanya. El periodista dels estudis de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, per ser més exactes, li va insistir diversos cops perquè digués que era a França, però: que no tenia raó l'enviat?

És clar que parlo català, vaig anar a l'escola des de P3, què vols que parli, indi?

Malauradament, als mitjans públics nacionals en trobem molts exemples, com quan a les sèries com El mal invisible, Això no és Suècia, Com si fos ahir..., es dirigeixen en castellà a diversos personatges migrats, com si no poguessin entendre el català, "pobrets". I no només trobem exemples d'autosubmissió lingüístics o geogràfics, també de culturals, com quan a l'espai El temps a TV3 relaten per on passa el Pare Noel el dia 24. Ja ho sabem que a Catalunya hi ha gent que el celebra, però també n'hi ha que celebren l'Olentzero i no en van dir res, oi?

També en trobem molts a altres canals de divulgació. S'han fet típics els vídeos de reporters joves demanant a la gent com es diu tal o tal altre paraula en català com mostrant que el català és difícil, no el sabem, és estrany... Quan en realitat: és que potser no ens costaria també dir el nom d'algun peix en castellà? Ah, i l'últim exemple és el mediàtic pare de Lamine Yamal dient-li a Gerard Romero després de la final de la Copa del Rei: És clar que parlo català, vaig anar a l'escola des de P3, què vols que parli, indi? Sembla que, sorprenentment, en algun aspecte aquest senyor té el cap més clar que molts periodistes!