El proppassat cap de setmana els ciutadans europeus vam poder ¿gaudir? d'una nova edició del Festival d'Eurovisió. A causa de la situació internacional dels darrers anys, aquest festival ha estat escenari de dues controvèrsies, resoltes, per cert, de maneres molt diferents. El 2022, Rússia va ser exclosa del certamen després de la invasió d'Ucraïna, en una clara condemna a l'agressió militar. Tot i això, el 2024, Israel va participar a Eurovisió mentre ja duia a terme una cruenta ofensiva a Gaza. Enguany, tot i les atrocitats que ja hem pogut veure, allà seguia, damunt de l'escenari, la representant d'Israel.

Deixeu-me dir per començar que tot això no és ni una justificació a l'execrable acte terrorista comès per Hamàs l'octubre de 2023, que, òbviament, condemno, ni una crítica a la cantant Yuval Raphael, supervivent a aquest mateix atac. Es tracta de posar sobre la taula la incongruència entre la reacció de l'organització segons qui tenia davant, Rússia o Israel. I aquesta contradicció flagrant no és res més que un exemple a petita escala de les reaccions que els països occidentals tenen davant la situació a Gaza. La resposta internacional a la invasió russa d'Ucraïna va ser ràpida i contundent, amb sancions econòmiques, suport militar a Ucraïna i condemnes generalitzades. En canvi, la comunitat internacional ha mostrat una resposta molt més tèbia davant dels fets a Gaza. Tot i que hi ha hagut condemnes verbals, les accions concretes per aturar la violència o sancionar Israel han estat molt, molt, molt limitades. Aquesta disparitat en les respostes planteja seriosos interrogants sobre els criteris utilitzats pels governs occidentals per intervenir en conflictes internacionals. Tristament, els ciutadans ens quedem amb la sensació que es trepitja el Dret Internacional per interessos opacs i espuris.

Tristament, els ciutadans ens quedem amb la sensació que es trepitja el Dret Internacional per interessos opacs i espuris

De moment, i segons els estàndards en política internacional, ningú pot negar que Israel està fent una neteja ètnica de palestins a Gaza, fent tot el que està a les seves mans i més, per fer fora de la Franja el que queda de la comunitat palestina. En molts sentits, a més a més, Israel ja ha ultrapassat la línia que separa la neteja ètnica del genocidi. I no ho dic jo, pobre de mi, sinó autoritats tan respectades i reconegudes internacionalment com l'historiador israelià Amos Goldberg, la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, o l'historiador de l'Holocaust Omer Bartov. Tots tres coincideixen a afirmar que la destrucció sistemàtica de Gaza per part d'Israel compleix les característiques del genocidi. En destaquen especialment la destrucció d'infraestructures civils com hospitals i escoles, la privació de recursos essencials com aigua i aliments i el desplaçament forçós de la població palestina, tots ells clars indicadors d'una intenció deliberada d'eliminar la població de Gaza.

Ja és hora que, com a ciutadans, fem saber a les nostres autoritats que no volem que mirin cap a un altre costat i que cal que afrontin de cara la insuportable situació de la població civil palestina, li pesi a qui li pesi, i de la mateixa manera que ha de fer Eurovisió, per molt que li pesi al seu patrocinador, Moroccanoil, de capital israelià.