La fauna salvatge, la cinegètica i la protegida, juntament amb la deixadesa de funcions de part de l'administració, estan fent avorrir a la pagesia.

Cansats de patir danys als cultius, destrosses d'infraestructures, de posar en risc sanitari els nostres animals i veure com la viabilitat de les nostres empreses agràries i ramaderes es posa en perill per la manca d'una gestió eficaç de les sobrepoblacions d'algunes espècies, es fa evident que la caça, tot i ser imprescindible, no és suficient tal com es porta a terme. 

La llei vigent de caça és preconstitucional. Redactada els anys 70, quan pràcticament no hi havia senglars, hi havia molts més pagesos, molta més gent als pobles, molts més caçadors i molt més sentit comú. Tots els governs modifiquen el que els cal quan volen, però estem veient que no acaben d'entendre la importància d'un sector primari fort pel país perquè treballar i defensar-lo no entra dins les seves prioritats.

Aquesta llei diu que els responsables de gestionar la fauna dins una APC són els caçadors. Però tenim dos tipus de caçadors: el pagès caçador i el que només té la caça com una afició. Dins el mateix col·lectiu tenim visió i consciència molt diferent dels danys produïts per la fauna salvatge. Això fa que aquesta responsabilitat de gestió es realitzi de manera diferent segons en quins vedats i hi hagi conflictes entre la pagesia i el col·lectiu de caçadors. Aquí és on l'administració hauria de tenir la valentia i prou seny per fer la seva feina. Deixant que la llei “cantés missa...”. Si hi ha danys, s'ha d'actuar!

En algunes demarcacions des dels Serveis Territorials del DACAAR, els Agents Rurals i els caçadors fan el que poden, però en d'altres això no passa. La llei és injusta no perquè no s'obligui els caçadors a caçar. La llei és injusta precisament perquè els fa responsables a ells. 

Cal una llei catalana de caça? Sí. És per això que la Unió de Pagesos, l'any passat, vam redactar una proposta de llei i vam ser proactius en presentar-la als partits parlamentaris perquè comencés a caminar, però es van convocar eleccions i només vam aconseguir que s'aprovés part de la proposta a través d'un decret llei que dona cert marge de maniobra als pagesos per defensar-se dels danys, però el seu desplegament va més lent que rodalies... Per aquest motiu hem tornat a presentar el nostre redactat als grups parlamentaris perquè comenci a caminar i s'acabi amb l'aprovació d'una llei pel control sostenible de la fauna cinegètica. Que un de cada tres accidents de trànsit sigui provocat per la fauna salvatge és motiu suficient perquè socialment reconeguem el problema greu que això suposa. Estem jugant amb les vides de les persones. No n'hi ha prou a posar un cartell als punts més perillosos de les carreteres advertint del perill. Els accidents i els danys s'han de prevenir, no advertir.

S'estan fent esforços per tenir dades de cens correctes, es fan diagnòstics basats en sinistralitat a les carreteres, els riscos sanitaris i els danys a cultius, però, si no s'apliquen les mesures adients, s'estan llençant diners públics.

Que un de cada tres accidents de trànsit sigui provocat per la fauna salvatge és motiu suficient perquè socialment reconeguem el problema greu que això suposa

Els pagesos hi hem posat voluntat i temps per participar en taules de treball, hem proposat solucions, hem assistit a centenars de reunions, formacions, etc. i hi continuarem sent per trobar un consens, però estem cansats. Amb papers i reunions no es fa gestió, no es redueixen les sobrepoblacions de fauna salvatge i el resultat és una pèrdua de temps. La pagesia diem prou i la resta de la societat ha d'estar al nostre costat si vol continuar gaudint de productes de proximitat i d'un territori equilibrat i endreçat.