Milà i Fontanals fa redescobrir el comte Arnau a les nostres elits culturals i una bona colla d'escriptors el reinterpreten. Pren força l'Arnau que reencarna el Mal Caçador i també una llegenda èpica sobre l'origen de la nació catalana en la qual el nostre comte intervé. Daniel Rangil.

La mentida és un recurs que fan sevir les persones que necessiten amagar les seves febleses. Diuen també que la llengua no té ossos però en trenca de molt grossos. És ben cert que les mentides han provocat molt de mal a la humanitat. Quanta gent ha mort per culpa de les mentides? La mentida em corseca, em fa reviure l'horror de les dones i homes que per culpa de les mentides morien a la foguera.

L'itinerari camí d'aigua que es va inaugurar aquest passat 31 de maig i 1 de juny, inicia un recorregut d'un seguit de camins d'Art i Mitologia Popular. Tot plegat s'anomena Relart. En aquest camí d'aigua hi trobareu 12 éssers embolcallats amb l'essència del ressò de la mitologia popular catalana, hereva de l'ancestre del ressò de la humanitat.

Si resseguiu el camí, com una bona colla ho vàrem fer diumenge, sentireu l'eco de les petjades d'aquells que hi van ser, nosaltres continuem la seva història, esperem que renovada i més esperançadora, captivats per les escultures de l'Evelí Adam que retenen el record mitològic dels nostres avantpassats.

El dia abans, l'escriptor Daniel Rangil i la il·lustradora Laia Baldevey van explicar-nos que la suma de totes les mitologies ens connecta amb el coneixement intrínsec de la humanitat, perquè tenim un do: la humanitat sap repetir els mites, sigui d'on sigui. És a dir que no hi ha gairebé res que ens diferenciï, més aviat tot el contrari.

Durant el recorregut, vam gaudir del mateix cel blau que els nostres avantpassats també van veure, i vam escoltar les explicacions que l'antropòleg Toni Llagostera LLongarriu feia de cada peça que l'Evelí Adam Orriols ha volgut retornar a la natura: no debades els personatges són d'arrels de pi roig i de pi negre. A Sant Llorenç, els propietaris de la Riera, ens van explicar la història de l'ermita i a fora el músic Jordi Ballesteros Coma ens va amanir amb música d'arrels també antigues la caminada i vam ballar, xerrar, mirar, observar i per sobre de tot ens vam ajudar. De tots aquests somriures i complicitats compartides en tenen la culpa: el Pericó, l'Hidra, La Víbria, l'Alada, el Cavallet de Serp, la Goja, dona d'aigua, la Balladora, la Pesanta, el Cavall de Troia, el Rei Cérvol, la Cocollona, i el Basilisc. Us asseguro que cap d'aquests personatges no us enganyarà, i ajudarà a esmicolar totes les vostres febleses, perquè per sobre de tot som persones que cal que ajudem a construir el món, no a destruir-lo.

Sentireu l'eco de les petjades d'aquells que hi van ser, nosaltres continuem la seva història, esperem que renovada i més esperançadora

Necessitem aquests personatges, per això quan ens els trobem, ens conviden a conversar, i ens tusten l'espatlla tot movent-se gràcies als peus que l'escultor Cándido Granada Álvarez ha fet per aguantar cada peça i a més a més ens ensenyen el QR que tenen incorporat per connectar-nos amb la veu dels poetes, amb les fotografies de Jaume Sabatés, amb sons que enraonen i canten entorn del paisatge i amb l'olor de bosc que també es respira al jardí botànic de Gombrèn. Senzill i sense enganys caminem donant-nos la mà com a humans respectant tots els discursos perquè som poliglotes.