Hom té la sensació que tot ja està més que dit i repetit. Fa dies que penso sobre la temàtica d'aquest article: podria parlar de les guerres i els crims que es fan en el seu nom, de la manca d'habitatge, de la Dgaia, de disturbis, d'ocupacions i desnonaments, dels que governen el món i les seves atrocitats… També podria escriure sobre la victòria del PSG d'en Luis Enrique, de les notícies fake, dels 2 anys del Govern d'AC, dels mals de les xarxes, de l'any del Barça, de Rodalies, del poc que valorem a les persones cuidadores. Altres temes que em venen el cap és reflexionar de l'apagada, de la pobresa i la manca d'oportunitats, de la IA, del comerç, del català, del Suprem o del Constitucional, de baralles fratricides pel poder o de tants d'altres temes d'actualitat o d'eterna i insuportable actualitat…

Però bé sigui per la calor, el cansament o tot alhora, penso que potser ens cal parar i canviar la mirada per evitar la deriva total. En un món com en els que ens està tocant viure, potser el què hem de fer és ressaltar el valor de les persones i actes que sumen, i en especial aquells que tenen incidència en el nostre dia a dia.

Penso que el que hem de fer és centrar els nostres esforços en el reconeixement a aquestes persones, en la cultura i les humanitats i fer que això es reflecteixi en les polítiques

Així que avui em dedicaré a donar les gràcies a les persones que han sustentat la nostra vida tal com la coneixem: a les entitats i clubs de la Vila i de la Comarca. Com a ripollesa, aquests dies cal fer una menció especial als Gegants pels seus 80 anys, als mestres de la República, a Fades, el Playback i la FES pels seus 25 anys. També, gràcies a totes les persones que aixequen cada dia la persiana, a qui ha preservat la llengua, a qui ha lluitat pels drets, a totes les persones que investiguen, ensenyen i creen… A totes les persones que fan que gaudim de bons àpats (des de les persones productores a restauradores, però a també a la família i amistats que ens hi acompanyen), a qui ens sustenta, cuida, neteja, a qui estima lliurement i a qui no es posa amb qui ho fa… En definitiva, gràcies a tothom qui lluita pel bé comú i procura ser una persona cívica i ajuda a fer la vida de tothom més amable, perquè segur que em deixo tantes persones i coses lloables, normalment persones que desinteressadament gairebé sempre “fan vida”.

I arribats a aquest punt, penso que el que hem de fer és centrar els nostres esforços en el reconeixement a aquestes persones, en la cultura i les humanitats i fer que això es reflecteixi en les polítiques i en prou recursos per implementar-les i no crear falses il·lusions. Segur que així, podrem resoldre alguna petita cosa del primer paràgraf i vencerem interessos particulars no tan altruistes que volen que només la vida d'uns quants valgui la pena.
Bon estiu.