Una bona part del nostre jovent opina que, durant el govern del dictador Francisco Franco, mort ara fa cinquanta anys, no hi havia gràcies a la mà ferma i repressiva del dictador alguns problemes que ara patim.

A títol personal puc parlar molt poc d'aquell règim. El dia de la mort al llit del dictador, el recordo a Ribes, on treballava de repartidor de diaris. Aquell dia vaig portar per les cases la premsa que publicava aquella llavors transcendental notícia. A algunes persones de Ribes la informació sobre aquest notable fet històric els va arribar per mi. Jo llavors era molt jove, molt nen, i tot i que, des que era repartidor de diaris, m'havia anat acostumant a la lectura de notícies polítiques, no tenia cap consciència del significat d'aquella dictadura, perquè la premsa del moment era molt poc veraç i molt poc crítica amb el franquisme. He après després el que va ser el franquisme, i tinc clar que no hi vull tornar per molt que aquells anys de la meva joventut van tenir aspectes positius que no cal atribuir a mèrits del règim franquista, sinó a tot un seguit de causes de diversa índole.

El règim polític actual és molt més just, però això no vol dir que li hàgim de perdonar les seves corrupteles, que cal denunciar i combatre democràticament i legal

Aquests dies es parla de la corrupció política del denominat règim del  78, el règim que, amb democràcia, ha volgut superar el franquisme. Molts ja diuen que això de la corrupció amb Franco no passava. Jo penso que passava més que ara. El dictador tenia un poder tan absolut, en l'àmbit executiu, legislatiu i judicial, que no havia de donar raó de cap dels seus actes, que no estaven sotmesos a cap control. Podia ell i el seu entorn robar sense que se li obrís cap procés judicial. Perquè el dictador dictava la llei, ell era la llei i estava per damunt de la llei. El descobriment i persecució de diversos casos de corrupció, que han afectat a diversos governs democràtics, haurien estat impossibles durant la dictadura. Durant el franquisme hi va haver una corrupció oculta, però de vegades també pública, que, a més era legal. Ser amic del dictador o dels seus ministres donava moltes prebendes. Recordo gent de la comarca que se'n va beneficiar i va obtenir unes subvencions estatals que avui consideraríem fraudulentes. 

En ple règim franquista era impensable denunciar res d'això. El règim polític actual és molt més just, però això no vol dir que li hàgim de perdonar les seves corrupteles, que cal denunciar i combatre democràticament i legal.