Un altre final de curs. Una altra selectivitat no exempta de polèmica: amb models d'exàmens nous, amb controvèrsia sobre si permetre fer més o menys faltes d'ortografia i amb un bon grapat d'estudiants plorant després de sortir de la prova de matemàtiques. Un altre cop l'educació a debat: que si prohibim mòbils i rellotges intel·ligents a l'aula, que si cal dotar de més recursos l'escola inclusiva... Discussions que no fan més que afegir incertesa a la confusió que ja arrosseguen molts alumnes aquest final de curs, sobretot els que acaben alguna etapa i han de decidir cap a on volen encaminar el seu futur.

A casa hem acabat 4t d'ESO. Sí, hem acabat, en plural, perquè això ha estat un esforç col·lectiu, en família. Hem patit, hem dormit poc, hem entrat en bucles de ‘no puc més' que semblaven inacabables i hem tornat a aprendre declinacions de llatí, els principals fets de la Revolució Francesa i de la revolució industrial i, fins i tot, hem fet una mica de genètica recordant això dels genotips i els fenotips. Per dir només alguns exemples.

Molts continguts i colzes i sempre el dubte de si tot això servirà per a alguna cosa. “Acabo l'ESO i el món està fatal”, m'escup el recent graduat. I té tota la raó. Les generacions amb més coneixement al seu abast, amb més eines i intel·ligències que faciliten aprenentatges i interpretacions de dades, i amb un panorama més que desolador al seu voltant. Sí, el món sempre ha estat complicat, però és que últimament, miris on miris, la cosa no està per tirar coets. Bé sí, per tirar coets ja hi són els russos, els israelians i tot el seguici de Trumps i Jinpings que miren cap a un altre cantó mentre es massacren pobles sencers i esperen que l'ordre mundial canviï al seu gust, a base de cortines de fum, xarxes socials, neteges ètniques internes i batalles aranzelàries. I si aquí hi sumem les corrupteles de les institucions que se suposa que ens han de protegir, la crisi de l'habitatge i el malestar general per la precarització de les societats occidentals, abocades a abraçar postures populistes que els diuen contra qui canalitzar tot aquest malestar sense aportar cap altra solució... Doncs res, un bon còctel Molotov que suma encara més incertesa a aquesta generació de joves que ja comença a aixecar el cap més enllà de les pantalles i es pregunta com podrà sobreviure i fer-se un lloc en aquesta selva a la qual entren sense cap matxet per fer-se pas entre les males herbes.

Sí, el món sempre ha estat complicat, però és que últimament, miris on miris, la cosa no està per tirar coets

El futur que els espera encara no el pot predir cap algoritme, però sí que podem fer un gran acte de fe i de confiança cap a ells i pensar que no només s'han quedat amb els continguts, sinó que han après valors, actituds i competències que els permetran obrir-se pas. Que s'indignaran sobre el que considerin injust. Que reaccionaran i actuaran. Perquè seran ells els que tindran la clau per canviar-ho tot. Perquè les seves lluites individuals esperem que generin el moviment necessari per convertir-se en col·lectives. Ara i aquí us dic que sí que ha servit per a alguna cosa tot el que heu après i aquest pas per totes les etapes educatives, que sí que ha valgut la pena l'esforç i les enfadades i pensar que tot estava en contra vostra. Perquè tot l'immaterial que us heu endut i que no percebeu, serà el que us obrirà portes i us ajudarà a escriure la pàgina de la vostra història. Perquè el món està fatal, sí, però vosaltres sou aquí per intentar fer-lo millor. El futur que ens espera sou vosaltres.