No hi ha cap mena de dubte que la tecnologia nuclear ha evolucionat de tal manera els darrers decennis que estem a punt d'assistir a una veritable revolució en el sector energètic: Els petits reactors modulars, els reactors nuclears de quarta generació, el Tori com a combustible nuclear en substitució de l'Urani i finalment la fusió nuclear seran els grans protagonistes d'aquesta revolució. Parlem-ne!

Els anomenats petits reactors nuclears (SMR) es poden fabricar en sèrie, com si es tractés de cotxes, reduint els temps de construcció i també el cost econòmic. En ser unitats relativament petites, bona part dels seus components o fins i tot el mateix reactor es poden traslladar per carretera fins al lloc on s'instal·laran, la qual cosa permet ubicar-los en zones remotes o aprofitar infraestructures de centrals tèrmiques de carbó, gas o fins i tot nuclears ja existents. El seu disseny és senzill i té l'avantatge que la circulació d'aigua de refrigeració es realitza sense bombes elèctriques, evitant així accidents com el de Fukushima, i a més incorporen sistemes de seguretat passius sense necessitat d'alimentació elèctrica. 

Des del meu punt de vista l'energia nuclear de fissió, amb els seus avantatges, limitacions i riscos, és el millor complement, de l'ordre del 25%, de les energies renovables

Aquests SMR també es podrien destinar a altres usos com la producció d'hidrogen, una de les energies del futur immediat, o la dessalinització d'aigua.

Les potències d'aquests reactors oscil·len entre els 50 MWe i els 335 MWe molt per sota de les potències de les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó I i II que són d'uns 1050 MWe per cadascuna.

Els reactors nuclears de quarta generació, molt semblants als de tercera generació, que són els que s'estan construint ara, estan dissenyats per funcionar utilitzant residus radioactius com a combustible. Això permetrà realitzar un reciclat complet dels residus radioactius d'alta activitat als quals em vaig referir en l'anterior article.

Pel que fa a la refrigeració d'aquests reactors de quarta generació només un d'ells usa aigua, els altres utilitzen Heli, Sodi, Fluor i Plom.

A més aquests reactors es podran utilitzar, com els reactors modulars, per a obtenir hidrogen. Les potències respectives oscil·larien entre els 150 MWe i els 1500 MWe.

Un grup de treball anomenat el “Fòrum Internacional de la IV Generació” (GIF) format per 14 països d'arreu del món està compartint tecnologia i molt probablement el 2030 aquests reactors ja siguin una realitat comercial.

El tori és el nou urani. El tori-232 és un element químic molt poc radioactiu i a més no és fissionable, per tant, no es pot utilitzar directament en un reactor nuclear convencional. Però, en canvi, es pot transformar molt fàcilment en urani-233, que no es troba a la naturalesa, però que és fissionable com l'Urani 235 que és el que s'utilitza en els reactors comercials tal com he explicat en els articles anteriors. Caldria construir nous reactors per consumir tori? No. No caldria.

El tori té força avantatges sobre l'urani: n'hi ha més, sobretot a l'Índia, no s'ha d'enriquir, genera menys residus, tot el que s'extreu és potencialment utilitzable, cosa que no passa amb l'urani del qual només en podem utilitzar el 0,72%. El tori és radioactiu, però la dosi de radiació que produeix és molt baixa. A més els residus generats per una central nuclear de tori serien radioactius durant uns 200 anys una xifra molt inferior als 10.000 dels actuals reactors que utilitzen urani. És molt probable que acabi essent el combustible utilitzat en els reactors nuclears de quarta generació.

I finalment la fusió nuclear. Us imagineu tenir una enorme font d'energia amb un combustible inesgotable, sense residus radioactius i sense risc d'accidents? Aquesta energia existeix, és la fusió nuclear. 

Es tracta de fusionar dos àtoms d'hidrogen, el deuteri i el triti, per a obtenir un àtom d'heli i alhora energia. De fet, és reproduir a la Terra el que succeeix al Sol.

Actualment, es troba a la recta final de la seva construcció, a Cadarache França, el Reactor Termonuclear Experimental Internacional ITER, projecte en el qual hi participen 35 països (els 27 de la UE, Suïssa, el Regne Unit, USA, Xina, Índia, Japó, Corea del Sud i Rússia). S'estima que el 2025 l'ITER iniciarà les proves que haurien de finalitzar el 2035. Si tot va d'acord amb el que s'ha previst a l'ITER el succeirà el DEMO, una altra reactor, que ja hauria de servir com a prototipus de reactor comercial. Seria a partir del 2040 que ja es podrien construir els primers reactors de fusió utilitzant l'hidrogen com a combustible. Estem parlant doncs d'un horitzó de només 15 anys.

Acabo. Des del meu punt de vista l'energia nuclear de fissió, amb els seus avantatges, limitacions i riscos, és el millor complement, de l'ordre del 25%, de les energies renovables per a fer compatible el nostre desenvolupament com espècie amb la mitigació de l'escalfament global, probablement el repte més gran al qual s'enfronta la humanitat.