10 de juliol. Ens indignem, amb tota la raó, per la representació teatral que s'ha produït en un acte organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on el català va ser ridiculitzat. Però ens indigna, sobretot, per com és d'injust el retrat que es fa de la situació. Com en un mirall, hi veiem reflectit el que passa molt sovint, però a l'inrevés: no es discrimina qui utilitza el català sinó que som nosaltres, els que el parlem, els que ens sentim discriminats. Els que veiem un dia rere l'altre com se'ns dificulta o se'ns impedeix l'ús de la nostra llengua, fins i tot en àmbits tan sensibles com el de la sanitat. L'Ajuntament de Barcelona té una responsabilitat directa en el lamentable espectacle ocorregut, precisament, en la presentació de l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024. Lamentable i injust, en especial per a la gran quantitat de persones vingudes d'altres països i amb diferents llengües maternes que estan fent un esforç per aprendre català.

Com en un mirall, hi veiem reflectit el que passa molt sovint, però a l'inrevés: no es discrimina qui utilitza el català sinó que som nosaltres

11 de juliol. Fa 64 anys que un grup d'empresaris i mecenes catalans van fundar Òmnium Cultural. Persones amb visió de país que se la van jugar, en plena dictadura franquista, per la llengua, la cultura i el país. Ambiciosos i amb mirada llarga de futur, van posar les bases de la nostra entitat, tan sòlides que ha perviscut fins ara. Més enllà del final d'un règim feixista que ja intuïen decadent, veien la necessitat d'aquesta potent eina que és Òmnium, perquè sabien que la lluita seria llarga i caldria persistència. Avui ens agrada pensar que estarien satisfets de veure que Òmnium s'ha convertit en la primera entitat cultural d'Europa i que es vol mantenir fidel als mateixos principis. El cas del qual parlàvem n'és un exemple: contra els que ridiculitzen la situació del català i contra els que se'n renten les mans i ho permeten, persistència i acció. El projecte Vincles ha fet que una seixantena de persones al Ripollès i 2.300 al conjunt de Catalunya amb hagin perdut la por de parlar-lo. I el curs que ve, hi tornarem.

Avui toca desitjar-nos bon estiu i bones vacances als que en podeu gaudir. Feu servir el català amb tothom i arreu, compartiu la nostra llengua. Com va fer en Xesco Boix, que va portar a Catalunya els nous aires del folk als anys 70 del segle passat i va deixar-nos cançons i espectacles que molts dels que érem infants en aquell moment durem sempre a la memòria. El recordarem en una exposició que durant el que queda del mes de juliol es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan i per l'agost, al Casal Camprodoní, organitzada conjuntament des d'Òmnium Ripollès i el Consell Comarcal. I el cantarem a Llanars el dia 1 d'agost. Hi sou convidats.