D'entrada sembla que no hi podríem estar en contra, i justament aquest n'és el perill. Segur que últimament heu vist pintades, al Ripollès també n'han arribat, que la reivindiquen i estan firmades per una organització juvenil que no mencionaré, però que no costa gaire descobrir que forma part dels avaladors i aplicadors del 155.

I per què surt ara? En un moment en què potser podem pensar que l'independentisme no està en auge o no és tan present com fa uns anys als carrers o no atrau tant el jovent (tot i que ho podríem discutir mirant qualsevol imatge del Canet Rock) cal una alternativa perquè la seva inherència de revolució es canalitzi cap a una altra banda.

Sempre que no sigui un afegit més a la repressió de l'alliberament nacional i no vagi acompanyada de la mentida

I és clar, aquesta altra lluita, no estaria malament i no seria contrària a la lluita nacional si no fos pel segon discurs que ens han intentat vendre últimament: l'independentisme i el català són burgesos. Diuen que els pobres (classe treballadora) són els que parlen castellà, els xarnegos que ara es reivindiquen. Podem estar d'acord amb aquesta reivindicació de treure la connotació negativa a xarnego, però sempre que no tapi que les comarques amb el PIB més baix és on més català es parla i els barris amb la renda per càpita més alta, on hi ha més presència del castellà.

Per tant: a favor de la lluita de classes? I tant, però sempre que no sigui un afegit més a la repressió de l'alliberament nacional i no vagi acompanyada de la mentida que fa temps que ens intenten vendre: catalans burgesos i castellans classe treballadora. Gent, hi ha de tot a tot a tot arreu, però les dades ens diuen que potser la realitat tira més cap al contrari del que intenten vendre.