El cap de setmana passat, Torre-Pacheco es va convertir en un mirall de tot allò que pot destruir una comunitat quan l'odi es normalitza. Cotxes cremats, contenidors incendiats, vidres trencats i una tensió que es respirava a cada cantonada. Tot va començar amb una agressió a un veí gran, un vídeo viral i l'aparició de grups d'ultradreta que van aprofitar la indignació legítima per convertir-la en una campanya de violència contra els joves migrants del municipi.

Els discursos d'odi i racistes són la benzina de conflictes com aquest. No són només paraules: són una crida a la violència, a la deshumanització de l'altre, a la simplificació de problemes estructurals culpabilitzant les persones més vulnerables. Quan una part de la societat, alimentada per la por i la desinformació, comença a creure que el problema de la seva precarietat és la presència de migrants, el pas de l'odi a l'acció és només qüestió de temps.

Els aldarulls de Torre-Pacheco han estat alimentats per xarxes socials on s'han difós missatges “d'anar a caçar” a persones. Aquesta escalada ha fet que persones de fora del municipi, animades per grups d'ultradreta, s'hagin unit a joves locals per “netejar” els carrers, mentre els imams de la comunitat musulmana demanaven als joves que es quedessin a casa per evitar una massacre.

No soluciona la manca d'oportunitats laborals, no resol el preu de l'habitatge, ni millora la seguretat

Aquest odi, disfressat de justícia, NO RESOL RES. No soluciona la manca d'oportunitats laborals, no resol el preu de l'habitatge, ni millora la seguretat. El que fa és dividir, atiar el foc i deixar les comunitats trencades i plenes de por. Mentre la gent es baralla al carrer, les causes reals de la precarietat, de l'atur i de la falta d'inversions en serveis públics queden intactes.

Els discursos d'odi són una eina política de màrqueting. Alguns partits i veus públiques amplifiquen la por, associant migració i criminalitat sense proves, mentre demanen mà dura com a solució. Però la realitat és que, a Torre-Pacheco, la majoria dels migrants treballen en feines precàries al camp, sostenint una economia que d'altra manera no podria subsistir. També són víctimes de les mateixes condicions laborals i vitals que molts dels seus veïns.

Quan les institucions no aturen aquests discursos, quan es permet la difusió de missatges xenòfobs i la desinformació, es construeix el context perfecte perquè la violència esclati. El que ha passat a Torre Pacheco és un avís: quan es legitima l'odi, es posa en perill la vida de tothom.

Cal recordar que la convivència no es construeix amb por ni amb assenyalaments, ni abandonant la cadira, i la responsabilitat, quan es parla de serveis socials en un consell d'alcaldies, sinó amb polítiques públiques que garanteixin drets i seguretat per a tothom. És responsabilitat de tots combatre la xenofòbia, denunciar els discursos d'odi i defensar la dignitat humana, perquè el silenci davant l'odi és una complicitat que es paga cara.

El que ha passat a Torre-Pacheco no és un fet aïllat: és la conseqüència directa de permetre que el racisme i la deshumanització siguin part del discurs públic. Per això, si volem evitar més nits de foc i por als nostres barris, hem d'aturar els discursos d'odi avui, abans que demà torni a cremar un altre poble, que tant podria ser el del costat com el nostre, davant el silenci de tots.