Crònica d'un odi anunciat

Els fets són coneguts: el 10 de juliol de 2025, un veí de Torre-Pacheco va ser agredit per tres joves d'origen magrebí, ja detinguts. Gairebé immediatament, un vídeo va circular per xarxes, ajudant a alimentar la por i l'odi contra la població magrebina local, gairebé un terç dels 40.000 habitants de la ciutat.


El que va venir després era inconcebible. Grups d'extrema dreta van convocar “caceres” contra persones migrades. A mig camí entre la incredulitat i l'horror vam assistir a diverses nits de violència planificada amb bats, pedrades o gas pebre, amb el resultat de negocis atacats i ciutadans amenaçats o ferits, incloent-hi també agents de la policia local. Un total de 14 detinguts i més de 120 identificats han marcat un capítol vergonyós en la història recent de l'estat espanyol.


Aquesta situació, però, no va ser una reacció espontània, com alguns volien fer veure. Hi va haver coordinació digital via Telegram i altres xarxes, difusió d'imatges falses o descontextualitzades per justificar la violència i la propagació del discurs d'odi amb ramificacions socials i polítiques que anaven més enllà del que passava a Torre-Pacheco.

 

La convivència es construeix amb lleis, drets, deures, justícia, igualtat d'oportunitats i respecte.

 

 

 

 

 


Hi ha paral·lelismes inquietants entre el que ha passat a l'estat espanyol i la trajectòria immoral dels discursos i polítiques de la dreta poc democràtica de Donald Trump als Estats Units o de líders europeus com Viktor Orbán. Separen famílies, deshumanitzen els migrants i creen un clima de por sistemàtica cap a tothom considerat “estranger”, gairebé com els pogroms d'èpoques que crèiem superades. No hi ha cap diferència entre les motivacions polítiques darrere de les “caceres de migrants” de Torre-Pacheco, les “redades massives sense identificació clara” al Parc McArthur de Los Angeles fa dues setmanes o la retòrica prèvia a la Nit dels Vidres Trencats a l'Alemanya nazi de novembre del 1938.A l'estat espanyol, VOX ha jugat un paper central en alimentar aquesta espiral. A casa nostra, aquest paper el ve jugant Aliança Catalana i la seva cap visible, l'alcaldessa Sílvia Orriols. Dedels seus inicis, AC i Orriols han assimilat molts d'aquests elements xenòfobs: responsabilitzar els migrants dels problemes econòmics, reclamar restriccions severes i expulsions massives i, sobretot, combinar populisme identitari amb mirada excloent. Per si cal ser més clar: condemno els fets de Torre-Pacheco perquè és inacceptable veure com persones que treballen al camp, o que regenten petits negocis, viuen amb por en el seu propi barri. Si un infant d'origen migrant té por de sortir al carrer, hem fracassat com a societat. La violència racista no és mai una resposta, ni la por i l'amenaça contribuiran a canviar res. La desinformació, en forma de vídeos manipulats, fake news o discursos d'odi virals, són mecanismes que s'utilitzen deliberadament per obtenir rèdit polític. És responsabilitat de tots els demòcrates plantar cara a aquest fenomen, amb transparència, verificació i comunicació pública honesta.


La convivència es construeix amb lleis, drets, deures, justícia, igualtat d'oportunitats i respecte. Els sistemes educatiu, esportiu o associatiu han d'involucrar tots els pobles que formen part del nostre teixit social. Cal sancionar i perseguir els qui publiciten l'odi i en viuen políticament. La legislació ha d'actuar d'ofici contra missatges xenòfobs, especialment quan inciten a l'odi o la violència, i cal facilitar la denúncia dels delictes d'odi. Hem de reivindicar que Catalunya i Espanya són països plurilingües, multiculturals i solidaris. La força d'un país del segle XXI resideix en la seva diversitat, no en els seus murs.