A la societat actual, on la velocitat de la vida ens empeny a oblidar les nostres arrels, els testimonis com els d'en Cisco Coll són joies que cal preservar. En Cisco, nascut i crescut a Queralbs, representa molt més que un veí entranyable. És un arxiu humà, un pont entre el passat i el present, que ens ajuda a entendre d'on venim i què hem deixat enrere.

Queralbs, com molts pobles de muntanya catalans, vivia a principis del segle XX una infantesa marcada per la senzillesa, el treball dur i la complicitat comunitària. 

No hi havia pantalles ni presses; hi havia neu, ramat, escola única i tardes infinites d'exploració entre bosc i roca. I entre tot això, hi havia nens com en Cisco, que des de ben jove va trobar en les muntanyes de la Vall de Núria el seu terreny de joc, el seu refugi, i amb el temps, la seva història.

En Cisco Coll va ser el descobridor d'una cova que s'ha convertit en un autèntic testimoni del passat

És fàcil romantitzar el passat, però en Cisco no parla des de la nostàlgia buida: ho fa amb precisió, amb honestedat, amb aquell tipus de memòria que no idealitza, sinó que ensenya.

Recorda com era l'escola quan només hi havia un mestre per tot el poble, com la neu podia aïllar Queralbs durant setmanes, com el respecte per la natura no era una opció sinó una necessitat.

En un món que tendeix a desconnectar-se de la terra, dels orígens, de la comunitat, figures com en Cisco ens tornen la mirada cap a valors essencials: l'arrelament, la transmissió oral, l'amor pel territori. Ell és testimoni viu d'una manera de viure que ja no existeix tal com la va viure, però que encara pot inspirar.

A més, en Cisco Coll va ser el descobridor d'una cova que s'ha convertit en un autèntic testimoni del passat dels habitants d'aquelles muntanyes: la cova del Roc de les Orenetes, situada a més de 1.800 metres d'altitud a Queralbs, al cor del Pirineu català.

Escoltar-lo explicar com va ser la descoberta i les peripècies que va viure per evitar la destrucció de proves que ens revelen com eren els nostres avantpassats (va parlar amb el seu amic Eudald Carbonell que li va aconsellar que no ho digués a ningú) és tot un luxe. Gràcies a la seva perseverança, avui podem estudiar un jaciment prehistòric excepcional que ha revelat més de 6.000 fragments d'ossos humans, pertanyents a una comunitat que va viure fa més de 4.000 anys.

Entre les troballes més impactants hi ha una costella humana amb una punta de fletxa de sílex incrustada, disparada per l'esquena. Aquesta evidència, analitzada per experts en osteoarqueologia, demostra de manera directa un cas de violència interpersonal en aquella comunitat ramadera de l'edat del bronze. 

Sorprenentment, l'individu va sobreviure durant un temps després de l'impacte, com ho indiquen els signes de regeneració òssia al voltant del projectil.

La cova, utilitzada com a sepulcre col·lectiu durant diversos segles, acollia les restes de més de 60 individus, entre homes, dones i infants. Les excavacions han revelat també punxes de fletxa, ceràmiques, restes de cremació parcial i marques de tall compatibles amb destrals i dagues, indicant un entorn social complex i, a voltes, convuls.

El Roc de les Orenetes no és només un jaciment arqueològic; és una finestra privilegiada a les vides, les morts i les relacions d'una comunitat prehistòrica pirinenca. I tot això, gràcies a la curiositat i el compromís d'en Cisco, que va saber reconèixer el valor d'un lloc que, avui, ens parla amb veu pròpia des del passat.

Preservar la memòria d'en Cisco no és només un acte d'estima i respecte cap a ell; és una responsabilitat col·lectiva. Mentre tinguem gent com ell entre nosaltres, tenim la possibilitat d'aprendre sense llibres ni pantalles. Només cal escoltar.