Després de dècades de reivindicacions, finalment s'ha aprovat l'Estatut del Món Rural, una eina destinada a facilitar la gestió diària i millorar l'accés al finançament dels municipis rurals més petits. Per als habitants del Ripollès, aquesta aprovació és un motiu de satisfacció i, alhora, de reivindicació, ja que suposa un pas de gegant per als 15 municipis de la comarca. Tanmateix, no podem obviar que aquest instrument necessita ser perfilar i millorat, ja que conté errors de base que cal afrontar.

Per començar, què significa realment ser rural? La ruralitat no es pot reduir a una xifra d'habitants dins d'un terme municipal. És, abans que res, una identitat, una manera de viure i d'entendre la relació entre les persones i el territori.

És més rural Sant Pau de Segúries o Queralbs que Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser o Campdevànol? Tot i les diferències socials i paisatgístiques entre aquests municipis, ningú dubta del caràcter rural dels més grans de la comarca. Malgrat això, les millores aprovades no els inclouen, la qual cosa genera una situació paradoxal i injusta.

Els ajuntaments “grans” del Ripollès queden exclosos d'aquestes mesures, i això és un error estratègic. No es tracta de centralitzar recursos, sinó de reconèixer que la realitat territorial i rural no es pot gestionar únicament a partir de límits administratius. Els reptes de municipis com Queralbs, Les Llosses o Setcases no són només locals; tenen un abast regional i comarcal. La pèrdua d'oferta comercial, la manca de llocs de treball especialitzats, les deficiències del transport públic i les escasses freqüències, o l'envelliment de la població, són problemes que afecten tots els municipis, siguin grans o petits.

No es tracta de centralitzar recursos, sinó de reconèixer que la realitat territorial i rural no es pot gestionar únicament a partir de límits administratius

Les eines i les solucions per afrontar aquest problema endèmic no poden avançar a diferents velocitats: avui posant el focus en els municipis amb menys de 2.000 habitants i demà en els que en tenen més. Les normes i les mesures adoptades han de ser prou àmplies i flexibles per reflectir tota la complexitat d'una identitat comunitària i social que no pot -ni hauria de- definir-se exclusivament amb criteris numèrics.

L'Estatut aprovat és, sens dubte, una victòria, ja que visibilitza la singularitat dels territoris rurals i reconeix una identitat pròpia, diferent de l'entorn urbà. No obstant això, continuar definint la ruralitat només amb paràmetres quantitatius i no amb criteris qualitatius i humans, deixa fora de l'abast de la norma molts municipis que també necessiten i mereixen aquestes millores.

El Ripollès no és una comarca amb 14 municipis rurals i 5 d'urbans. El Ripollès és una comarca rural en la seva totalitat, i així ha de ser reconeguda. Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Camprodon i Ripoll no poden quedar al marge; hauran de continuar reivindicant-se i reclamant les millores que els corresponen per justícia i coherència territorial.