No en tinc ni idea de com seran els joves del futur però em preocupa. Em preocupa perquè l'altre dia a Salt, per exemple, vaig veure uns pares que anaven a seguir els gegants amb dues mainades, la gran d'uns cinc anys i l'altre més petit que anava amb el cotxet. Tots dos infants portaven unes orelleres de protecció per impedir que els afectés el soroll dels timbals i les gralles. Uns cascs similars als que porten els professionals que treballen amb maquinària que fa molt soroll, per protegir-se. En l'àmbit laboral ho trobo del tot justificat, el treballador no ha d'estar obligat a treballar sense protecció si el soroll li afecta la salut. Però en el cas de la mainada jo em pregunto... per què els protegeixen d'aquesta manera? Si realment els volen protegir, doncs que no segueixin la rua de prop, que se'n separin.

Em va dir algú. És que potser tenen algun trastorn autista! Doncs encara més motiu per mantenir-los allunyats del temperi o no anar a la rua. No sé, aquí i en altres aspectes hi veig una sobreprotecció en la mainada. Quan siguin adults, si tenen un problema, què faran trucaran al papa o la mama a veure com ho han de solucionar? Seran capaços de prendre decisions de forma autòctona?

I quan siguin adolescents què faran aquests pares? Els impediran que escoltin música amb auriculars? Tampoc no els deixaran a concerts o bars musicals perquè la música eixorda? I, qui sap si aquests pares no són els mateixos que es tanquen tres hores setmanals en un gimnàs, amb música a tot gas per suar i treure les toxines del cos, sense preocupar-se gens ni mica per la seva oïda.

Crec que la societat ho tindrà molt difícil per avançar amb la mainada embolcallada amb cotó fluix

Tots els pares hem tingut por pels nostres fills, i ara pels nostres nets, però hi ha molts moments de la vida que han de ser autònoms per saber-se'n sortir i no caure en atzucacs.

Això és quan són petits però ai la!

Aquest dia llegia a una companya que plantejava un gran dilema estudiantil per la xarxa que jo encara anomeno Twitter, malgrat que li pesi al Elon Musk. Deia la Meius Ferrés: “ChatGPT per fer els treballs, ulleres intel·ligents per fer els exàmens, apunts resumits i elaborats amb IA sense anar a classe”.

Cal entendre doncs que es tracta d'aprendre sense esforç?

Aquí el conflicte serà per als professors i els avaluadors. Quin paper hauran de tenir? Com mesuraran l'aprenentatge? Es podrà distingir un treball fet amb IA d'un fet a base d'estudi? Pot-ser s'hauran acabat les proves escrites i caldrà que totes siguin orals? Això és viable?

Crec que la societat ho tindrà molt difícil per avançar amb la mainada embolcallada amb cotó fluix. No ens estranyi que qualsevol Goebbels de torn els faci combregar amb rodes de molí.