Un parell de vegades des d'aquestes pàgines m'he fet ressò d'una foto d'un lector de La Vanguardia en la que penjat d'un arbre, com un d'aquells cartells que molts ciutadans es postulen per a fer neteja a domicili o cuidar gent gran, o per a donar classes de mates o d'anglès... algú havia penjat un cartell convidant a qui passés a agafar un somriure.

El cartell tenia, pretallats, diversos retalls a on, en lloc d'haver-hi un telèfon de contacte hi havia una icona (com les del WhatsApp) amb un somriure a punt perquè, qui el volgués, se'l pogués endur.

La proposta em va semblar en el seu moment (i encara m'ho sembla avui) tant cordial i tan fresca que no em puc estar de tornar a proposar-la avui que m'ha retornat el “bon rotllo” que em va fer sentir aquesta foto del lector que, potser sense proposar-s'ho, convidava a tothom a deixar de banda, ni que fos per un moment, maldecaps i cabòries, que tots en tenim, i recollir aquest somriure anònim, però que t'arribava.

El valor d'un somriure pot ser incalculable. Pot ser la força que ens cal en un moment de fatiga, pot ser la companyia que necessitem en un moment de solitud

I és que, com aleshores, sento que ens convé sentir que al nostre entorn podem trobar un somriure de complicitat, de respecte, d'afecte... que ja està bé de sentir-nos competidors en tot.

Un somriure ens aporta aquella necessària complicitat que sovint ens esperona o ens consola, aquella comprensió que massa vegades ens fa falta, aquella ma amiga que acompanya sense intervenir, aquell suport callat, però fidel, quan les coses van bé i quan no hi van tant...

El valor d'un somriure pot ser incalculable. Pot ser la força que ens cal en un moment de fatiga, pot ser la companyia que necessitem en un moment de solitud, pot ser el reconeixement sincer per un esforç, per un èxit, pot ser el suport en un esforç, inclús en un fracàs...

I no costa gaire. De fet, quan vaig veure aquesta foto, vaig entendre que costa molt poc regalar un somriure, que quasi sempre et torna i que et fa sentir bé, perquè ens fa còmplices d'un estat d'ànim, d'un sentiment...

Per si s'acabessin, jo també m'apunto a regalar-ne tants com calguin. De somriures no en sobren ni abans, ni ara, ni mai. Us hi podeu apuntar també vosaltres, com més serem més somriurem.