Aquest estiu a Sant Joan de les Abadesses (la segona quinzena de juliol) i a Camprodon (fins al 25 d’agost a la segona planta del Casal Camprodoní de 17 a 20 h) es pot veure l’exposició «Xesco Boix encara canta». Creada per les sabadellenques Olga Trilla i Gemma Segura vinculades a Òmnium Sabadell, es va presentar el juliol del 2024 amb motiu del quarantè aniversari de la mort del conegut cantant i, des de llavors, Òmnium Cultural s’encarrega de fer-la voltar per tot el país.

Per a moltes generacions, des dels coetanis fins als mestres actuals, Xesco Boix és més que una veu de la música infantil i folk. Amb una trajectòria vital de només 38 anys, va ser un referent com a mestre, músic, animador, pedagog i cantant en català molt carismàtic. De ben jove, als primers 60s, se’n va anar als Estats Units on va viure de primera mà la música de Pete Seeger. Aquest cantant i activista recollia peces tradicionals de diferents cultures i en creava noves versions, en un moment de forts moviments socials antibel·licistes, que han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. En Xesco se’n va amarar i les va portar cap aquí. A les darreries del franquisme, es va afegir a les noves veus que reivindicaven compromís social i de país cantant en català, com el grup de Folk. També va poar de la cançó de transmissió oral i, amb tot, va confeccionar el repertori dels cançoners que escoles, grups escoltes i colles van escoltar i ensenyar a cantar amb entusiasme.

S’ha pogut comprovar que el llegat de Boix, ple de valors altruistes i pacifistes expressats en un gran estol de cançons infantils, adaptacions del folk internacional i composicions pròpies, continua ressonant en diverses generacions

Als anys setanta, Boix va coincidir i fer-se molt amic d’un jove músic que també cantava en català i anava escoltant amb atenció els darrers cantaires que no sabien solfa, però tenien una memòria prodigiosa i gaudien cantant. L’Amadeu Rosell va baixar a Barcelona i amb en Xesco van compartir moltes hores amb la guitarra tot voltant per escoles i agrupaments. En Xesco va suposar una petita revolució amb una nova manera d’adreçar-se al públic familiar amb un repertori compartit i on tothom interpretava les cançons que se sentien a dins de l’ànima. També en Xesco va ser al Ripollès diverses vegades, a part de les que venia a veure el seu amic Rosell. Va cantar a Camprodon, a la festa major de Planoles, a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll. També va compartir estones amb docents i mestres en l’escola d’estiu als primers vuitanta. Sempre i a tot arreu, va comptar amb la complicitat del públic i va tenir una connexió especial amb els infants.

En paral·lel a l’exposició, precisament l’Amadeu Rosell ha ofert concerts a Sant Joan, Llanars, Camprodon i Beget. Els assistents, seguint les lletres amb el cançoner o de memòria, no han parat de cantar. De fet, avui cançons com el Kumbaià, No serem moguts, Guantanamera, el Gripau blau o Vull ser lliure són tan nostres que només uns quants les atribueixen al Xesco perquè s’han convertit en patrimoni popular col·lectiu. De fet, entre el públic d’un d’aquests concerts, hi havia una parella que es va casar amb el Kumbaià en lloc de la marxa nupcial!

Amb satisfacció, s’ha pogut comprovar que el llegat de Boix, ple de valors altruistes i pacifistes expressats en un gran estol de cançons infantils, adaptacions del folk internacional i composicions pròpies, continua ressonant en diverses generacions. I per molts anys, així sigui, que bona falta ens fa en els temps que vivim!