Cada inici de curs polític acostuma a portar il·lusions, projectes i reptes nous. A Ripoll, però, el panorama és ben diferent: el temps passa i el municipi continua exactament al mateix punt, sense millores ni horitzó clar.

Els serveis bàsics pateixen: l'enllumenat públic falla en certes zones de manera reiterada, el manteniment dels barris deixa molt a desitjar i les escoles han vist com les millores anuals que es feien s'han aturat. La nova Estació de Tractament d'Aigua Potable continua sense acabar, i el risc més greu és perdre una subvenció de 3 milions d'euros destinada a rehabilitar la nau del Pla, la més gran que mai ha tingut l'Ajuntament. Tornar aquests diners amb interessos seria un fracàs històric. Una pèrdua així no només afecta les arques municipals: també significa deixar escapar oportunitats, llocs de treball i prosperitat que el municipi necessita urgentment.

Però el més preocupant és l'habitatge i la rehabilitació del barri vell. Allò que hauria de ser una prioritat agsoluta no avança gens. Cap projecte de transformació urbana sobre la taula, cap aposta per un Ripoll compacte, sostenible i amb mirada de futur.

La realitat és que ni amb el dia a dia se'n surten, i encara menys amb un projecte transformador per a Ripoll. Aquest any que el govern de la Sra. Orriols té el seu pressupost aprovat, tampoc s'evidencia cap acció clara ni cap voluntat de governar amb ambició.

I aquí hi ha un altre gran dèficit: es podria treballar per fomentar la convivència, la diversitat i la cohesió social, al mateix temps que es reforça la seguretat i el compliment estricte de les ordenances municipals. Però el govern municipal només es centra en la segona part, sovint amb un to de caça de bruixes a les persones immigrants o amb mesures que semblen més encaminades a castigar les protestes de qui no combrega amb els seus postulats que no pas a construir comunitat.

L'estratègia és viure instal·lats en el conflicte i la confrontació. Una manera de fer que potser a ella li aporta creixement per al seu projecte polític, però que condemna Ripoll a l'aïllament institucional, a la victimització constant i a perdre oportunitats que altres municipis sí que aprofiten.

El temps passa i el municipi continua exactament al mateix punt, sense millores ni horitzó clar

I el temps corre. D'aquí un any entrarem de ple en dinàmica preelectoral i a pocs mesos vista d'unes noves eleccions. Mentre altres pobles i ciutats avancen, Ripoll queda cada cop més enrere. Sense visió, sense direcció i, el que és pitjor, sense aprofitar els fons europeus Next Generation que haurien de servir per modernitzar i transformar el municipi.

El resultat és clar: un poble encallat, on el dia a dia avança per inèrcia, les oportunitats s'esfumen i la política es dedica més a construir un relat per a un projecte polític que a garantir el progrés col·lectiu de Ripoll.

Per això és imprescindible construir una majoria social capaç de revertir aquesta situació i obrir un nou horitzó per a Ripoll: un municipi que recuperi les oportunitats, que creï ocupació, que fomenti la convivència i que avanci amb projectes reals de transformació i futur.