Per sort aquest any a Catalunya, i de moment, ens hem escapat. Però no ens escapem que la prevenció d'incendis és imprescindible i s'ha de fer sempre.

Segons dades de l'idescat (2023), la superfície forestal a Catalunya és de l'ordre de 2 milions d'hectàrees, suposant el 63,6% de la superfície total. Això suposa gairebé 100.000 ha més que el 2001. Per fer-nos una idea de la magnitud, que a vegades amb dades és complicat, l'increment de bosc ha estat d'un 10% de la superfície de tota la comarca del Ripollès (956.600 ha), o gairebé com tot el municipi de les Llosses, essent aquest el més extens de la comarca i el 35è més gran a nivell de Catalunya. 

I seguint amb les xifres, enguany a Espanya, i que se n'ha parlat molt, ha estat un any devastador quant a incendis forestals. Portem a hores d'ara, i encara no s'ha acabat, més de 360.000 ha cremades; seria 1/3 de tota la comarca del Ripollès. I per exemple Galícia, que ha estat la comunitat autònoma que més ha rebut, amb l'ordre de 88.000 ha calcinades, té aproximadament la mateixa superfície forestal que Catalunya, el que acaba suposant que s'ha cremat un 4,5% de la superfície forestal.

Pot ser que un any no molt llunyà, ens toqui a nosaltres. Això serà inevitable, però la magnitud de la tragèdia dependrà de com de preparats estiguem

I ara que tenim l'ordre de magnitud de les superfícies, podem posar números a la situació. Què vol dir fer prevenció? De manera molt resumida, és mantenir el paisatge mosaic de què tant es parla, és a dir, evitar masses forestals contínues, tenir espais oberts, pastures, franges que actuïn de tallafoc, fer aclarides forestals, baixar la densitats dels arbres i deixar-ho com una devesa... I qui ho ha de fer? Una mica entre tots. Depèn molt del tipus de bosc, però per fer grans números penseu que podríem estar parlant d'una despesa mitjana de 2000€/ha, que si aneu multiplicant per les hectàrees forestals que hem mencionat, us podeu fer idea de la magnitud del que estem parlant. Per tant, l'administració actua en aquelles àrees estratègiques de gestió, que són les més prioritàries per fer aquesta prevenció, ja sigui directament o via subvencions als propietaris forestals. No té prou diners, ni mitjans per fer-ho tot. Alguns propietaris forestals mantenen les seves finques buscant aquest efecte, però en aquest cas és molt important treballar amb la valorització de la fusta o productes derivats perquè, si no no surten els números, i precisament per aquest motiu, hi ha moltes finques sense gestionar. I si no hi ha un mínim manteniment, al cap de 3 o 5 anys s'ha de tornar a fer la feina. Per aquest motiu, a totes les xerrades que jo he anat relacionades amb aquest tema, s'acaba amb el ramat que pastura i manté aquests espais oberts, o el sotabosc a ratlla, i/o amb alguns cultius que també han actuat de tallafoc (oliveres –a l'incendi de Torre de l'Espanyol, 2019- o les vinyes –incendi al Cap de Creus, 2021-). Per això la feina dels pagesos també és imprescindible, i la nostra missió és ser molt conscients de comprar productes de proximitat. Un exemple molt clarificador d'aquest concepte és el projecte Ramats de foc. 

Per tant, tallar un arbre no és un delicte, ans al contrari, no fer-ho en molts casos ha portat a aquesta densificació de boscos que tenim. Cuidem als gestors forestals, a les associacions de defensa forestal que de manera voluntària vetllen per la prevenció, i als pagesos, perquè són gestors del territori, o pot ser que un any no molt llunyà, ens toqui a nosaltres. Això serà inevitable, però la magnitud de la tragèdia dependrà de com de preparats estiguem.