Qualsevol dia pot sortir el sol, o no, però el que si és cert es que cada dia, ens agradi més o menys, ens relacionem amb altres persones per mil motius: feina, família, amistats, necessitats, projectes, negocis, oci, diversió, esport....; som peces d'una societat que cada dia està més malmesa i deteriorada. No estic descobrint res, tots la patim d'una manera o una altra. La societat actual, fruit de molts anys i generacions d'evolució i progrés, que a priori hauria de ser millor que la d'èpoques passades, on les necessitats bàsiques no estaven cobertes i sortíem de guerres; a no priori, resulta que aquesta suposada millora, llueix per la seva absència. Què ens està passant?

Som peces d'una societat que cada dia està més malmesa i deteriorada

Una vegada hem resolt les nostres necessitats bàsiques (malauradament encara no per a tothom, però si per a la majoria) i ens hem lliurat de guerres en el nostre territori i entorn proper (de moment) i que malauradament altres zones del món no poden dir el mateix com ja veiem cada dia a les notícies; com és que aquesta societat que hem creat i en la qual vivim, fa aigües per moltes bandes (algun oasi ens queda on agafar-nos, però no és el que havia de ser fa 30, 40 o 50 anys, quan ens hi vàrem posar). Llavors, què està passant, què ha fallat, què hem fet malament, què punyeta s'hi pot fer si és que hi ha res a fer, si resulta que tenim més salut, més educació, més llibertat, més diners, mengem millor, viatgem més, més possibilitats, més eines de tota mena que ens fan més fàcil la vida...., i més i més i molt més que fa 30, 40 o 50 anys però resulta que no som feliços. És el que diuen els experts o els “coachs”, altrament dit, persones que assessoren a altres per impulsar el seu desenvolupament professional i personal.

No som feliços amb tot el que hem creat i desenvolupat, quina cagada més monumental, no? I ara és quan introdueixo la variable clau de tot plegat, els nostres egos, els “putos” egos que ho estan xafant tot. Com pot ser que parli d'ego si fins al moment només parlava de societat? Doncs perquè una societat és la suma de moltes persones, de molts egos, els quals si estan desbocats, sense valors, sense control, fora de si i amb un afany de protagonisme; hem llepat. Ells solets, se'n cuiden de carregar-se aquesta societat que ha costat tants anys, esforços, patiments, sacrificis per construir-la. Així de simple, així de complex, perquè analitzar i valorar els egos no es ni serà fàcil de fer.

Per mi i sense dubte, el que ens està passant és que aquesta societat actual ha pensat en moltes coses, però la principal que és com tenir cura dels nostres egos, això no s'ha fet i aquí estem, intentant encaixar egos fora de lloc amb una societat que busca el seu lloc.

A partir d'aquí, com podem saber com està el nostra ego? Responeu per vosaltres a les dues preguntes següents i potser entendrem què està passant:

Una persona mata al meu fill, què cal fer-li a aquesta persona?

El meu fill mata a una altra persona, què cal fer-li al meu fill?

El repte està servit, per molt que ens pesi.