Aquesta setmana, conjuntament amb un bon grapat de persones, vaig assistir a la presentació del Documental «La força d'un nou començament» sobre la Fiona Pinar Per si algú encara no la coneix, la Fiona és una jove ripollesa que arran d'un accident d'esquí que va patir fa 3 anys, va ser amputada de la cama esquerra, i des d'aquell moment va decidir que volia participar en uns Jocs fent atletisme. I sens dubte, ho va aconseguir! En només 3 mesos d'entrenaments va aconseguir participar en els Campionats de Catalunya on va batre el rècord d'Espanya en 100 metres. 18 mesos després es va classificar per als Jocs Paralímpics de París 2024, on va aconseguir ser diploma en els 200 metres. I no s'atura. Durant la presentació de dilluns ens va explicar que pròximament marxarà a l'Índia per participar en els Mundials i que el seu gran objectiu és classificar-se pels Jocs Paralímpics de Los Angeles 2028.

Vam sortir de la presentació meravellats, per la força, l'esperit de lluita, l'humor i la determinació de la Fiona. Perquè no és només un exemple de resiliència, és també un exemple d'èxit: va decidir no rendir-se, marcant-se un objectiu clar, que era convertir-se en una atleta d'alt rendiment. I ho ha fet, en un temps rècord, compaginant l'esport amb els seus estudis de Publicitat i Relacions Públiques.

Estem en una societat hiperconnectada i penso que el què cal no és prohibir mòbils sense més ni més, sinó fomentar el pensament crític, els valors i l'educació emocional

Ens van dir que el seu documental el veuran els alumnes de les escoles ripolleses, i personalment espero que també els alumnes del país en general, perquè si un problema té actualment la societat és que la frustració no es porta bé. Des de la meva humil opinió i des de cap expertesa, aquest visionat és més que necessari entre la nostra canalla, com també ho és la sèrie Adolescència o determinades pel·lícules que expliquin la història contemporània.

Estem en una societat hiperconnectada i penso que el què cal no és prohibir mòbils sense més ni més, sinó fomentar el pensament crític, els valors i l'educació emocional i fer que siguin matèries curriculars, ja que paradoxalment cada vegada més vivim en una societat més crispada, més individualista i més solitària. Cal educar des de casa, sí, però també cal ensenyar des de l'escola els riscos de la toxicitat digital i de la violència juvenil, i alhora, el poder en positiu de les xarxes i la joventut, que ens poden apropar a persones com la Fiona, que considera que amb l'accident “vaig perdre una cama, però vaig guanyar una vida”. Que l'exemple de la Fiona serveixi perquè la nostra societat faci honor als valors d'aquesta seva nova vida.