Encaràvem un setembre amb més dubtes que mai. Després d'uns quants anys sense viure cap moment d'eufòria nacionalista, sense cap lideratge partidista clar i cap objectiu concret a mitjà termini ens tornàvem a preguntar com aniria la manifestació de l'Assemblea, i les xifres i la desmobilització feien por fins i tot als més optimistes.

Tot i això, l'Assemblea es va encarregar de fer una campanya clara en què recordava que els motius pels quals demanem l'alliberament nacional des de fa segles són més actuals que mai, començant per la protecció de la llengua. Però no n'hi ha prou amb un bon eslògan (Més motius que mai!) ni una mica de campanya d'estiu, la nostra és una feina constant.

No n'hi ha prou amb un bon eslògan ni una mica de campanya d'estiu, la nostra és una feina constant

Per això, sempre que ha vingut el Borbó ens hem encarregat de fer-li saber que no és al seu país com quan va haver d'entrar per la porta del darrere a Montserrat o ens van haver de col·locar un franctirador quan va venir al Liceu. Tanta por fem? Potser sí. Perquè quan van venir els tècnics de l'Aragó a visitar el MNAC, qui hi havia fora per escridassar-los era l'Assemblea i també era l'Assemblea qui protestava (per exemple a Sants) per la mala gestió de la RENFE.

Molts cops, aquestes protestes s'han titllat de ser d'avis i de tietes, però tal com deia Dolors Bellés al seu article al Punt Avui: “Sense les plantades dels avis i les iaies de l'ANC, a la Renfe, als tribunals de justícia espanyola, a la caserna de la Via Laietana, al MNAC, etc., difícilment hauria sortit el jovent aquest Onze de Setembre”.

I sí, el que més destacava la gent de la nostra comarca que ens vam repartir entre Girona i Barcelona era la quantitat de gent i la quantitat de jovent. Hi eren i hi érem perquè l'Assemblea ha continuat picant pedra dia a dia sense perdre el missatge. És molt difícil mantenir-se àlgid durant tants anys, però també és difícil mantenir-se viu i mobilitzat, i l'independentisme no viu un punt àlgid amb les xifres d'altres anys, però queda clar que es manté viu i en forma per quan convingui, i que l'Assemblea hi segueix tenint molt a dir.