Què pensaries si una ruta de senderisme prengués com a punt de partida casa teva? Doncs això és el que ens trobem cada vegada més els pagesos i pageses. Algunes aplicacions de rutes geolocalitzades recomanen itineraris que vulneren les propietats privades. El negoci d'alguns suposa problemes per uns altres. Algunes rutes surten des de dins les propietats, altres arriben o surten de l'era, o bé, travessen camps i prats. Això complica que puguem treballar amb tranquil·litat i seguretat, a més de riscos per al visitant despistat que, incapaç d'aixecar el cap de la pantalla que li permeti veure si per on trepitja és un camí o no, quan se l'avisa, encara vol tenir la raó. El camp no és un parc temàtic. Darrere cada camp hi ha hores de feina, esforç i respecte per l'entorn. Abans de seguir una ruta, pregunta't si estàs respectant qui viu i treballa allà on ets.

El camp no és un parc temàtic. Darrere cada camp hi ha hores de feina, esforç i respecte per l'entorn

El fort increment de visitants els últims anys ha comportat un augment considerable de la pressió humana sobre els espais naturals i agraris. Constitueixen una amenaça que, de vegades, posa en perill el manteniment de l'equilibri ecològic i la conservació dels sistemes naturals i afecta negativament els drets i la qualitat de vida de la població rural. Fent difícil també la compatibilitat amb la ramaderia extensiva. S'han posat de moda curses de muntanya, altament massificades, que es realitzen tan si fa sol com si els llamps els cauen als peus, sent incapaços de que el seny individual s'imposi davant l'interès econòmic de l'organització. Des del menjador sento els crits de bon matí de boletaires que caminen entre els pins del bosc de davant de casa, talment com si fos un mercat. Ens trobem cotxes aparcats als llocs més inversemblants i...podria posar més exemples, però crec que us en podeu fer una idea.

Les mesures de regulació establertes, han esdevingut insuficients per a conciliar la pràctica de la circulació motoritzada i, una llei que reguli l'accés no motoritzat, encara estar a les bassaroles. No hi ha la suficient valentia política per afrontar aquest debat. Les normes subsidiàries dels ajuntaments podrien ajudar i tampoc s'atreveixen. Algun dia s'hi hauran de posar i, el més trist, és que serà quan haurem lamentat alguna desgràcia.

Davant l'entreteniment i lucre irresponsable: seny, civisme i sentit comú!