El passat dissabte, Sant Joan de les Abadesses va viure una jornada molt especial. D'una banda, vam inaugurar l'exposició “Els mestres de la República: innovació pedagògica i repressió franquista al Ripollès”, un projecte que vol recuperar i posar en valor la tasca d'aquells docents del Ripollès que, durant els anys de la Segona República, van impulsar una educació transformadora i moderna.

De l'altra, vam celebrar els 100 anys de la Laura Curós i Cordomí, veïna molt estimada a la nostra vila i testimoni viu d'una època i d'una generació.

Aquestes dues vivències, aparentment diferents, comparteixen un mateix fil conductor: la memòria històrica. Conèixer i reconèixer el nostre passat és essencial per entendre qui som com a comunitat i per evitar que els errors d'ahir es repeteixin demà. La nostra identitat com a poble es construeix sobre el llegat de les persones que ens han precedit, i dissabte vam tenir una doble oportunitat per recordar-ho.

Els mestres que van educar en llibertat
Els anys de la Segona República van ser un temps d'esperança i d'innovació pedagògica. Els mestres no només transmetien coneixements, sinó que formaven ciutadans amb esperit crític, preparant-los per viure en una societat més lliure i justa.

Amb l'arribada de la dictadura franquista, aquest impuls va quedar brutalment interromput. Molts docents van patir una repressió ferotge: alguns van haver d'exiliar-se, d'altres van ser expulsats de la seva professió, desterrats o castigats per defensar una educació oberta i en català.

La coincidència d'aquests dos esdeveniments ens recorda que la història no és només llibres i exposicions, sinó sobretot les persones que la viuen i la transmeten

L'exposició recupera noms i històries que no podem oblidar, com la del mestre Josep Maria Andreu, que a Sant Joan va jugar un paper clau tant a l'escola com en la vida cívica i cultural, especialment amb l'impuls de la Festa de l'Arbre.

Recordar la tasca dels docents que van exercir durant la Segona República i la Mancomunitat ha de servir per inspirar i empoderar els mestres actuals. Ells continuen tenint la responsabilitat de defensar, en uns temps que també són convulsos, els valors democràtics i la nostra llengua, més enllà de la transmissió de coneixement que és innata a la professió.

Un agraïment especial a la comissió organitzadora de l'exposició —formada per la Carme Freixa, en Quico Terradellas, en Miquel Sitjar i l'Eusebi Puigdemont— que, amb la seva feina, ha permès que el Consell Comarcal del Ripollès i la Fundació Josep Irla en siguem copartícips, fent possible que aquesta mostra arribi als 19 municipis de la comarca.

I mentre recordem aquest passat col·lectiu, també celebrem la vida de la Laura, que aquest dissabte va assolir els 100 anys de vida.

Nascuda el 27 de setembre de 1925 al carrer Ramon de la Bisbal, era filla d'en Pere i la Caterina, vinguts de la Garrotxa per treballar a la fàbrica tèxtil. Al llarg de la seva vida, la Laura ha estat sempre una dona treballadora i profundament vinculada al poble.

Ha dedicat anys a diferents feines, des de Fibran fins a la Tintoreria Lameles, Ca l'Espona i a la casa Tatxé. Durant dècades, ha cosit i planxat per a amics i per a les festes locals, arribant fins i tot a confeccionar i arreglar els enagos de les pabordesses de la Festa Major.

Una de les seves tasques més recents fou planxar amb cura la camisa del paborde Guillem Domènech, net de la seva enyorada amiga Plàcida, de qui en parla amb un afecte i estima especial i és molt present als seus als extensos àlbums de fotografies que plasmen la seva llarga trajectòria.

La Laura és d'aquelles persones que mai neguen un somriure, una paraula amable o una puntada per arreglar una peça de roba. Una dona entregada, sempre atenta i incondicional en la cura de la seva extensa família.

Mare, àvia i besàvia, la Laura és una presència constant a la vida social de la vila. És habitual trobar-la a la placeta de Can Rus, al Triquet o pels carrers de la Vila Vella, gaudint de la companyia, la conversa veïnal o amb un bon llibre.

És el reflex d'una generació que ha viscut guerres i dictadures, que va patir els bombardejos franquistes des de Calella i el racionament en primera persona, i que ha vist transformacions profundes del món, del país i de la nostra vila. Amb la seva feina i compromís, ha contribuït a construir el Sant Joan i la Catalunya que coneixem avui.

Recordar per avançar, recordar per reconèixer
La coincidència d'aquests dos esdeveniments ens recorda que la història no és només llibres i exposicions, sinó sobretot les persones que la viuen i la transmeten.

Els docents represaliats van lluitar per una societat més lliure a través de l'educació, i la Laura, amb la seva vida plena i arrelada al poble, és testimoni de com aquesta història ens ha marcat a tots.

El passat cap de setmana, parlant amb la Laura i la seva filla Dolors, va sorgir un nom que enllaça perfectament amb l'exposició inaugurada: el de la Núria Serra, mestra de la Laura que va exercir durant diversos anys a Sant Joan i que es va veure obligada a exiliar-se durant la dictadura franquista.

Quan va poder tornar, el 1991, la mestra Serra es va retrobar amb les seves antigues alumnes en un emotiu dinar a l'Hostal del Ter.

Celebrar el centenari de la Laura i inaugurar una exposició sobre la repressió franquista és, alhora, honrar el passat i reafirmar el nostre compromís amb el futur.

Com a poble, tenim el deure de preservar la memòria històrica, perquè només així podrem créixer i avançar sense repetir els errors d'altres temps.

Per molts anys, Laura!

Que la memòria de tots aquells que ens han precedit continuï filant i teixint el camí de Sant Joan de les Abadesses.